CAPADOCIA 25-5.09

Tot va començar amb una carta del RAC.
Jo sabia que feien uns viatges , com a premi a la fidelitat ; pero maig vaig pensar que hem tocaria a mi.
Pero un bon dia hem van comunicar que per portar 20 anys al RAC ,hem convidaven a visitar la CAPADOCIA , aquesta meravellosa part de Turquia.
Com el meu marit , no podia venir, vaig demanar a la meva amiga Dolors, si hem volia acompanyar i aixins va ser com va començar la nostre aventura.
Ja en el avio vaig coneixar a la Paquita i al Paco, un matrimoni fantastic.
Despres de unes 4 hores , vem arrivar al petit aeroport de Nevsehir, a on nomes casi hi aterriça el RAC. Amb un autocar, el nº 2, per nosaltres , vem començar el nostre viatge.
El segon dia : visita a les muntanyes foradades .Son impresionants, el paisatge es com si et trobesis a la lluna.
Visita a GOREM. Si conserven les esglesies cristianes , dintre de la mateixa roca, inclus imitan les columnes de les esglesies romaniques, amb frescos molt ben conservats.
Tercer dia: visita a la ciutat subterranes de Ozkonak, hi vivien cents de cristians per protergir-se de les invasions arabs. Disposaven de habitacions amb quadres per els animals, cuines , dormitoris he inclus pous subterranis. podien estar molts dies sense sortir al exterior.
Tercer dia: KONYIA. Aquesta ciutat per molts es magica. Aqui hi ha el monestir dels DERVIXOS DANSAIRES, fundat per MEBLANA .
Meblana era persa, pero ja de jove va seguir al seu mestre que el va intruduir en aquest mon religios.A Turquia va funda els Dervixos , que a traves del ball amb moviments rotatoris arriven al extasis i a Deu. Tambe es trova el museu i la tumba de Mevlana.
Es una ciutat molt religiosa i es on pots veure mes noies amb indumentaria musulmana,amb peregrinacio en aquest magic lloc.
Al dia seguent anem a PAMUKKALE,i diuen el castell del coto.
Per el cami visitem HIEROPOLIS.Si trove la tumba de Marco Antonio , alla van viure la seva apasionada historia ell i Cleopatra.
Al arrivar a PAMUKKALE, els ulls et fan pampallugues de tanta blancor .Aigua calenta amb bicarbonat calci, forman cascades i piscines amb plataformes . El bany es molt agradable i relaxant.
La piscina principal es pot utiltzar pagan 12 euros , en ella si banya Cleopatra.
A continuacio amb l´autocar pasem per paisatges verts, plens de blat, patateres, i molts arbres fruites: cireres, magranes, presegues. Sembla que hem trovi al Baix Emporda.
El clima es sec ,`pero molt agradable.
Visitem EFES , la ciutat mes ben conservada d´aquesta part d´Asia , hi trovem la fabulosa biblioteca ,el temple de Adria i Artemisa i el teatre amb capacitat per 24.000 persones.
Arrivem a ESMIRNA , es un gran port petroler, es una ciutat molt cosmopolita.
Te un passeig maritim inmens , a on la gent passeja , seu a la gespa a l´ombre dels arbres, pesca o disfruta de les cafeteries fantastiques , que no tenen res a envejar las del Passeig de Gracia de Barcelona.
La gent es molt agradable, i la juventud molt moderna. Com deia el nostre guia Erçoi " Nosaltres tenim mes de europeus que d´arabs, per les costums, la llengua i la escritura.".
Al dia seguent anem a PERGAM, una joia la seva acropolis , tambe visitem el Hospital de Escolapio, a on aplicaven terapies naturals. L´aigua conte particules radioctives , i encare are vaig veure gent que recull aigua per endursa-le a casa seva.
En fi aquest viatge ha estat fantastic.
Gracies a tots els amics que hem conegut: Al Paco i la Paquita, a la Guen una cantant bonissima de jazz i el seu marit el Miquel, a la amiga de l´ofici de viure de Catalunya Radio, a l´Elvira de peluquera de Cardedeu, el matrimoni angles i el matrimoni de Montroig.
Gracies al nostre guis el ERÇOI, un 10 per ell, que ens ha fet estimar aquesta part de Turquia.
Ah ! m´oblidava de la nit meravellosa de la champions , del Barça amb el Manchester, el nostre hotel ens va posar una pantalla gegant a on vem poder viure el partit, cantant , cridant i celebran la victoria del Barça. TOT BON CATALA DEL BARÇA SERA.......
En fi moltes gracies tambe a la meva amiga Dolors, i al RAC per la seva gran organitçacio que ens ha fet descobri noves sensacions a la Capadocia, que no oblidarem.
Montse Boada

EL CANIGO Maig 09

Toca el despertador, son les 6 del mati, de un disabte. Quina mandra que hem fa llevar-me; pero he quedat amb la Rosa Mª i l´Ernest que hem pasaran a buscar a les 7.

Una vegada prenc el meu cafe amb llet, tot canvia .

Crec que passarem un molt bon cap de setmana.

Despres de recullir-me a mi , pasem a buscar a la Montse, despres a l´Asuncion i al Pere i mes tard a la Inma i al Xavier.

Son les meves companyes de Podologia i els seus marits.

Al cap de dues hores ja pasem la frontera cap a França, i encaminem la furgoneta ( que hem llogat) cap al Canigo.

Deixem el cotxe al principi del cami i fent la pujada a peu, quin be de deu de naturalesa , quins ocellets que refilen , tot es precios.

El monestir es de l´any 1000, romanic , i esta en ferfectes condicions despres de la seva restauracio.

Actualment i viuen unes monges de la Comunitat de les Benaurances , que es dedican a la plegaria i a rebre als viatges com nosaltres. Ens porta la visita guiada una monja austriaca, pero que parla perfecte el frances. Visitem l´interior i ella ens parla del gran poeta catala Mossen Cinto Verdaguer, que escribi el poema EL CANIGO. La pell s´hem posa de gallina i faig fotos per ensenyar-les al meu pare ( un gran verdagueria).

Per la tarda anem a Vil.lafranca de Conflent , visitem el Castell, tot esta com acabat d´estrenar .Al recorre la galeria subterranea , surt un rat penat; els meus amics diuen que esta en nomina , per espentar la clientela.

Despres anem a sopar a prop de Vernet - les Bains, a on tenim l´hotel per dormir.

Un restaurant de disseny , EL TALLER, el sopar molt bo , amb una presentecio fantastica i a molt bon preu.

Jo dormo amb la Montse, doncs el meu home esta de viatge.

L´hotel es molt acollidor , amb un jardi magnific, que be que si deu estar pasant unes vacances¡.

L´endema marxem cap a Colliore; pero avans farem una paradeta a Orgues d´Ille sur Tet.

Es un paisatge fora de lo corrent , li diuen la Capadocia amb petit. Quan la natura es fa artista.

Caminem per els camins , tot molt perfecte com els francesos ens tenen acostumats.

Al mitgdia arrivem a Colliure .Es un port precios , amb castell , muralles i unes casetes de pescadors de molts colors.

Penso que haig de pintar un cuadro de aquests raco de la costa francesa.

Hi ha mercat i comprem ( per no perdre la costum ) formatge de cabra, pate i uns draps de cuina .

Dimem a la bora de la platja, amb un marc excepcional .

Despres caminada per el poble , ple de musics, que animen l´ambient .

I per berenar , no podia faltar una crep , amb molta mermelada de taronge.

Aquesta part del surt de França , esta plena de senyeres catalanes , i casi totom si no el parla ,enten el catala,

A les 10 de la nit arrivo a Barcelona

Tot anat fantastic.

Quins dies mes bons hem passat,

Quins grants amics que tinc.

Qui te un amic te un tresor.

Montse Boada

FUNDACIO PUGVERT

27-4-09.
El dijous 17 , el meu pare es va passar tota la nit sense poder respirar,el vem portar al Sagrat Cor,despres de varies proves al van tornar a casa.
Al dia següent veien que empijorave vem desidir portar-lo a Sant Pau, dons ja tenia programada la visita externa.
Jo soc enfermera del Hospital Clinic i sempre haviem tingut amb els de Sant Pau ,una certa compatencia.
Recordo,fa anys, el meu fill grand, va tenir amb 16 anys , un accident molt greu de moto,i al portar a Sant Pau, al arrivar a Urgencies vaig veure unes escenes dantesques : gent cridan ,altres ploran, drogadictes etc. Amb una ambulancia al vaig trasladar al Hospital de Barcelona, i alla al van operar.
Pero aquesta vegada amb el pare tot va ser diferent.
Al entrar a Urgencies , poca gent a la sala d´espera.
Al entrar a la sala , una enfermera de les de molts anys d´experiencia i amb un somriure ,li va mirar les constants, analisis etc.
Despres la Dra. Caralt, tambe amable i riallera,`pero molt profesional, ens va cridar apart i ens diu ,que el pare esta molt malament i que la unica solucio es la dialisis.
Quant la doctora li planteja al pare, ell diu NO, NO i NO, pero queda ingresat.
Al dia següent entra a l´habitacio el Dr. Diaz i amb bones paraules li diu: Sr. Boada, voste es un home inteligent, ( el pare diu , no hem conexia de res, pero amb va dir inteligent) , i per lotant li parlare molt clar, si es fa dialisis tot anira be, sino CAIXA O FAIXA. I a la fi el pare va dir SI.
Are esta molt millor, fara tres dies a la setmana quatre hores de dialisis, pero sempre hi han coses pitjors.
Volem agrair a tot el personal de la FUNDACIO PUIGVERT, auxiliars , enfermeres i tot el quadre de metges per la seva profesionalitat, pero sobretot la seva amabilitat, sempre amb una bona paraule i amb un gran sonriure.
Ah! , i diu el meu pareque fins hi tot el menjar era bo, i aixo que era sense sal.
Jo crec,per experiencia propia , que en un ambient agradable, el malalt sempre es recupera molt millor.
Montse Boada

Al meu amic ERNEST

3-4-09

De fet l´Ernest es el marit de la meva amiga Rosa Mª. Amb la Rosa ens coneixem desde que juntes vem estudiar Podologia al Hospital Clinic. Vem fer un grup de 5 amigues molt maco ,hem tingut fills ,hem pasat problemes , pero l´amistad entre nosaltres despres de tants anys es tan forta i profunda , que despres dels sopars ,dinars,congresos i petites vacances junt tambe amb els marits , ells tambe s´han incorporat en aquesta amistad.

Ells son els consortes i aixi no hi ha cap problema!.

Doncs be l´ERNEST avial fara un any va esta molt malalt, despres de una estada de tres mesos al Clinic i varies intervencions; el diumenge ens vem reunir tots per celebrar-ho.

L´Ernest es aviador.

Hara torna a estar fantastic, jo diria que millor que avans. I al preguntar-li per la mala experiencia pasada , ell hem va contesta.

" Mira he pasat moments pitjos , sobretot volan. Una vegada al anar amb avio , de repent hem vaig adonar que havia entrat en una corrent d´aire i que m´engollia . Recordava el meu instructor que sempre ens deia ( para morir , mejor morir como un conde ) I aixins ho vaig fer .

L´avio no responia i hem vaig deixar portar per aquella força que m´arrossegava i casi al ultim moment vaig gira fort cap amunt.

Per sort l´avio va respondre, si no ja no estaria aqui".

La veritat es que jo crec amb el desti i segurament no era la seva hora aquell dia ni fa un any.

I per sort que per molt temps puguem disfrutar de la seva companyia.

Qui te un amic , te un tresor.

Montse Boada

CAMINAN PER BARCELONA -Barceloneta

27-3-09
La setmana pasada aprofitan que feia molt bo, i que començava la primavera, vem anar a caminar fins a la Barceloneta i d´alla a la Villa Olimpica.
La veritat es que Barcelona desde el 92, aprofitan les Olimpiades, es va obrir al mar.
Es molt gratifican passejar per la bora de la platja.
Es poden veure tota clase de gent, de races i de nacionalitats.
Families amb nens, avis de comarques que ha aprofitat el cap de setmana , per baixar a Barcelona, parelles de joves agafats de la ma miran el anar i venir de les ones. Alguns musics tocan diferents estils de musica .
Mes endavant un artista moldejan la sorra i fen escultures fantastiques .
I finalment despres de tanta passejada , be en mareixem un bon arros a Cala Nuri , contemplan aquest Mediterrani que tan ens estimem.
Montse Boada

CORLEONE

17-3-09

L´altre dia , parlan de les vacances d´estiu amb un pacient el Sr. ROIG, m ´explicava una anecdota curiosa que li va pasar en un viatge a SICILIA,

- Vem arriva a CORLEONE, a l´hora de dinar , la guia que portavem recomanava un restaurant al centre del poble.

Ens va sembla que estava tancat, truquem a la porta , i surt un home i ens diu que no estava tancat , pero que estava tot reservat .

Devant de la insistencia del sr. Roig , diuen que son de Barcelona i que han vingut expresament per dinar en aquell restaurant .

L´encarregat diu que tot depen de la persona que ha fet la reserva .

Al cap de poc surt i diu que SI .

Entren i troven dos taules llarguissimes , plenes de comensals , tots homes .

I al cap de taule un senyor presidin amb el sombrero posat.

Es posen a dinar en una taula al fons per no molestar.

Al arriva a les postres , el sr. ROIG , s´aixeca i va a la taula llargue per donar les gracies .

Automaticament, al veure que s´apropa , totom es posa amb actitut de defensa , per veure que volia aquell senyor de Barcelona, i defendra al patriarca.

" No , no pasa res " , diu el sr. Roig.

" Nomes volia donar les gracies per haver-nos deixat dinar en un restaurant tan exquisit , i amb una companyia tan agradable".

Sembla una pel.licula del PADRINO, pero es veritat.

Montse Boada

MUSEU DEL PERFUM

15-3-09.
L´altre dia vem anar a visitar el MUSEU del PERFUM, .Esta situat a dintre de la Perfumeria REGIA, al Passeig de Gracia entre Arago i Consell de Cent.
En un entorn modernista entre la Casa Batllo, L´Atmetller i la Lleo Morera , el museu recull 5000 ejemplars relacionats amb el sector de la perfumaria .
Mes que un museu es una col.lecio de la familia PLANAS.
A França, , la perfumeria es la 3ª potencia economica, imagineu quina quantitat de diners mou aquesta industria.
- La paraula PERFUM , ve del llati i vol dir fum que et rodeja.
En un perfum hi ha varios components.
_UN DISOLVENT
_UN FIXADOR
_UNA ESSENCIA.
El disolvent pot ser oli o alchol
Un fixador antic era el mizcle , mesc
La essencia va catologada per grups.
- ESSENCIA / 15 A 30 % de essencia
-EAU DE PARFUM / 10 a 15 % de essencia
-EAU DE TOILETTE / 5 a 10 % de essencia
-EAU DE COLONIA / 3 a 5 % de essencia
-EAU FRAICHE / 1 a 3 % de essencia.
Un perfum pot ser citric , fuster , floral , verd, especies , o oriental .
Els perfums amb el pas del temps es fan mal be.
HISTORIA.
Els EGIPCIS, es perfumaven despres del bany, tambe utilitzaven perfum fets per sacerdots per fer ofrenes als deus.
Els GRECS, era una cultura molt neta , pero nomes ussaven olis amb romani per tonificar la musculatura.
Fan essencies amb oli i canyella al bany maria al 323 a C.
Els ROMANS , Essen unguents liquits o amb forme de pols fixat amb resines .A les termes romanes sobretot.
A la primavera a BARCINO , es feia una festa a on es venien tota clase de essencies , es feia a la plaça de San Miquel , a la bora a on es fa la FIRA DE SAN PONÇ.
A l´EPOCA MEDIEVAL, l ´Esglesia proibeix el culta al cos .
A l´EPOCA DE LES CREUADES.
el rei Corazon de Leon , al anar a Orient descobreix els perfums ( que els orientals no havien deixat mai ) . I els fa entrar al palaus i als castells.Es posan els POMADERS ( boles de metall plenes de perfum) , o a dintre dels guants.
En el SEGLE XII. Usaven aigua de roses , blanc de plom i placa de sepia ,`per blanquejar la pell.
El RENAIXAMENT, comença l´educacio cultural.
Leonardo da Vinci fa destilacio d´alcohol i l´utilitza amb petals de flor,
El SEGLE XVII. la cort de Versalles , va molt perfumada ,`per disimula altres olors.
La Toilette - les dames portaven un mocador a on guardaven els essenciers ,plens de perfum i en un moment donat es reunien per fer la toilette , per posar-se el perfum.
MARIA ANTONIETA avans de anar a la Bastilla es va banyar amb essencia de violeta.
Napoleon nomes ussava aigua de colonia.
En 1921, un quimic BEAUX, crea unes aromes i els posa amb envasos de laboratori numerats .
La casa CHANEL , esculleix el nº 5 , crea el perfum CHANEL nº 5
En l´actualitat el 98 % del perfum es sintetic.
En el MUSEU DEL PERFUM , podreu recorre tot el que jo us he explicat.
No hi falteu.
Montse Boada

EL SILENCI

12-3-09
Dilluns passar, com amigues del programa de Catalunya Radio " L´Ofici de Viure" , vem anar gracies a la Teresa Campa, la Teresa i jo a la presentacio del llivre de Gaspa Hernandez EL SILENCI.
Jo ja fa dies que l´he llegit , encare que tinc ganes , per vacances de tornar-ho a fer amb mes calma.
Li van donar el premi JOSEP PLA 2009, i no m´extranya , dons esta molt ben escrit ,el tema es molt original i la delicadessa en que toca el tema de les medicines alternatives es fantastic.
La presentacio va ser molt intima i emotiva , al menys per mi.
Primer en Gaspa va fer un resum del perque havia escrit el llivre i mes o menys de que anava .
Pero el millor va ser al final , va llegir un bon troç de les primeres pagines .
Amb la seva veu " unica" , va començar a pasar frases i lineas. Totom estava callat, com si de una aula magna es tractes.
I la veritat que crec que a totom se li va fer curt.
Jo de petita , el meu pare , a la nit ens llegia , troços de les PAGINES VISCUDES, de Folch i Torres, i creiau-me que no volia dormir perque sempre en volia mes.
Despres a les monges , a la clase de labor, Sor Amelia , feia sortir una nena que llegia , mentres les altres cosiem . I l´imaginacio volava, aixo no t´ho podien privar, al anar avançan la lectura.
Are de gran , m´encanta , a vegades de viatge , o avans de dormir , que el meu marit hem llegeixi un trocet del llivre que esta llegin .
I no hem canço mai d´escoltar-lo.
Be , amics , us recomano el llivre , i tambe , si no el coneixeu el programa L´OFICI DE VIURE,
de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre.
Veureu la vida desde un altre angle.
Montse Boada

Viure 100 ANYS

5-3.09
Jo a la meva cunsulta he conegut a tres dones , que han arrivat a CENTANARIES.
Les tres molt diferents.
_ La primera la Sra. M. : Era una dona encantadora , jo la vaig coneixa amb 80 anys ; pero ningu li posava mes de 70 .
Havia sigut segons hem deia el seu marit una dona guapisima .
Era argentina i molt jove es va casar amb un nortamerica millonari. Ella m´explicava com eren els viatges d´America a Barcelona , rieu-se dels creuers d´ara , allo si que era luxe i diversio.
Despres va enviuda i per no quedar-se mai sola es va casar amb un Consol Chile , era molt mes jove que ella . Quant venien a la consulta totom els mirava, els dos elegantisims. Pero el segon tambe se li va morir.
La recordo venin , ja de viuda a visitar-se sempre impacable, vestida amb vestits de gasa negre i amb torbans al cap , pintadeta, pero us dire que no feia el ridicul. Semblava una princesa sortida del cine mut.
Sempre tenia una frase amable per dir-me,
Va morir plena de vida i alegria , amb 100 ANYS.
_ La segona la SRA. C. Jo la vaig coneixa amb 90 anys. Era una dona triste; pero molt triste.
M´explicava que amb 20 anys, els rojos per la guerra van matar-li : el pare , dos germans i el marit. Ells eren molt de Missa.
Tenia una filla ,ja de setenta i pico , plena d´artrosis i una mica amargada per la mare, que no la deixava respira ni de nit , ni de dia.
Va morir amb una Residencia als 100 ANYS.
_ I La tercera es diu SRA. F. . are fa poc va fer els 100 ANYS.
Quant jo la vaig coneixar era alegre com unes castanyoles, sempre de viatge.Aprofitava tots els viatges de l´Inserso.Al´estiu anava amb una amiga a Lloret i no es perdia un ball.
Als 80 ANYS , la van elegir la MISS de l´Esplai dels Juvilats.
Tenia una palica que quant venia a la consulta , a la sala d´espera tots els homes la festejaven.
Era com una avia BARBIE, pero molt bufona.
Are tot ha canviat , va amb cadire de rodes , acompanyada de una noia de Bolivia,la bellesa fisica , ja qui sap a on pare.
Pero aixo no tindria cap importancia.
El mes trist d´ella es el seu FILL.
Tambe molt gran , te Alzeimer, i esta en una Residencia.
Mentres ella viu al seu pis.
No pare de plorar.
I el cor s´hem trenca , cada vegada que m´explica tota la seva pena.
_ Vet aqui quines vides tan diferents.
Val la pena viure 100 ANYS ? . I quina dona us agradaria de les TRES ser ?

Montse Boada

L´INSPECTOR

4-3-09
El diumenge aprofitan que el meu home estava de viatge , vem desidir anar amb dues amigues al teatre : l´Elvira i la Dolors . Teniem molt clar dues coses ; que voliem pasar una bona estona i que l´obra elegida seria L´Inspector.
Fa uns dies amb una entrevista al Sergi Berbel, el director, li vaig sentir dir que havien deixat l´obra ambientada al 1800 , tal com va se escrita , pero que a la vegada era molt actual i podia pasar ara a quensavol ajuntament.
Nicolai Gogol la va escriure al 1836 , era segons Puixkin, un fet real, i tan real devia ser que Gogol es va haver d´exilia a la estrena de aquesta funcio,
Representa una colla de funcionaris provincians , liderats per el seu alcalde un ignorant de set soles, que reben un inspector de San Petersburg, i comencen a tremolar, per la falta de pudor que tots tenen , per pasar els diners de l´estat de una butxaca a l´altre.
Crec que aixo a pasat a tots els temps.
Recordo quant jo era petita i anavem l´estiu a un precios poble de l´Anoia , i que els meus pares ja comentaven com l´alcalde , s´habia fet una torre amb les comisions de l´Ajuntament.
Veritat o no , SI NO ES VERO ES BEN TROBATO.
El Lluis Soler en el paper de l´Alcalde esta soberbi aixins com la dona i la filla la Gemma Brio i l´Anna Guell, en fi tots els artistes estan fantastics,
L´obra es molt divertida i ocurrent.
Us la recomano .
A la fi de la funcio van demanar un record per el PEPE RUBIANES , i tot el teatre a la una vem esclatar amb un aplaudiment , jo crec que sentit en el nostre cor , com l´ultim adeu.
Montse Boada

PEPE RUBIANES

1-3-09. Acabo de saber que el PEPE ha mort.
Tenia nomes 61 anys, era masa jove per deixar aquest mon a on el que falten son persones com ell que es riuen de tot i fan riure a totom.
Jo era una admiradora d´ell.
Sempre tenia una per dir-ne .
Una persona que ha viscut intensament la seva vida.
Una pacient meva diu , que en aquest mon tots tenim una misio per fer i que quant s´acaba hem de morir,
I ell que tantesvegades ens havia fet riure, avui ens fara plora.
Montse Boada

SLUMDOG MILLONAIRE

Avui hem anat a veure la pelicula que ha guanyat casi tots els Oscars d´aquest any. SLUMDOG MILLONAIRE.
El seu diractor Danny Boyle , ha sabut reflexar exactament la vida de una part de la India.
Els protagonistes adolecents Freida Pinto i Dev Patel estan fantastics.
Es una pelicula molt recomanable , els Oscars son justament merascuts .
No us la perdeu.
Pero a mi personalment els que m´han rebat el cor son els protagonistes de petits.
Potser perque fa un any vaig anar de viatge al RAJASTAN. i creieu-me que els ulls dels nens de la pelicula els vaig veure cada dia al meu costat .
El nostre guia ens deia que no els hi donesim res , que tots aquells infans formaven part de una mafia , que utilitzaven ; pero al veure-els tan petits , tan bruts ,amb uns cabells enganxats , que el demanaven " XAMPU " , i " un euro " . El cor es trencaba , a la fi li donaves el que tenies.
Pero veien la pelicula entens moltes coses .Com gent gran i acomodada utilitzen nens del carrer per fer pena als turistes.
Aquells ulls et queden gravats i mai mes no els oblidare.
L´India es un pais impresionant, ple de contradiccions , a on les castes i la religio marquen a tote la gent.
De totes formes aquest pais sempre estara en el meu record , dons les emocions que sens alla , son tan fortes i diferents que et fan veure la teva vida desde uns altres ulls.
Montse Boada

El meu pare

Aquest escrit esta dedicat al meu pare.
Ell com hus ho podria dir . ES UN HOME BO.
Pero tambe un home inteligent que sap un munt de tot .Es un humanista.
Quant jo era petita, mai vaig consultar una enciclopedia .Ell era la meva enciclopedia " Papa com eren els gregs? " i ell m´ho explicava .
"Papa com viuen les formigues ? " i ell de una manera planera contestava amb aquell saber dir ,que semblava que veia talment com era la vida i l´organitzacio d´aquells petits esers tan perfectes.
Encare que el meu pare del que sap la vida i miracles es del gran poeta catala Jacint Verdaguer. Mossen Cinto , com li diu ell.
De petita el recordo donan moltes conferencies sobre el poeta , sempre en catala i sense cobra un duro , era la seva norma.
Tambe recordo a la porta de la sala de conferencies , dos GRISOS ( policies ), que vigilaven que el meu pare no es pares de la ratlla politicament, encare que els polis no entenien ni un brot de catala.
Are el meu pare ja te 84 anys i encare que el seu cos esta cansat , el seu esperit esta ple d´ilusions.
Esta acavan un llivre , ell diu que sera l´ultim , pero pode no.
Es sobre fets i experiencies de tota la seva vida.
Pot ser molt interesant .
A vegades quant vaig a veure els meus pares , ell hem llegeix un capitol que hagi acabat .
I penseu que m´he emociona .
I hem faig creus com ha vegades una cosa sencilla es pot dir tan ben dita i encare mes tan ben escrita.
" papa t´estimo"

Podeu trovar mes informacio al Google. Antoni Boada

Montse Boada

Una mare de familia

20-2-09

Molts dies a les nostres consultes venen gent corrent , com tu o com jo.I aixo es el que m´ha passat avui.
Ha vingut la cosina de la meva amiga Carme.
Una noia de uns 40 anys , que viu a Girona , pero treballa a Barcelona. Te dos nens , i hem deia que no tenia temps per ella. Dons te els peus amb un problema de sobrecarga metatarsal i necesita urgenment tractament ortopedic.
Pero per dedicar-se als altres , hem deia habia aparcat la seva salut.
I vaig pensar ,en aquest moment , quant jo tenia els meus tres fills . Que del primer al segons es porten 12 mesos i el tercer dos anys.
La veritat , que hem passava el mateix , que li pasa en aquesta noia.
Els dies es feien curts, nomes treballar, portar els nens al cole, dinar,tornar a treballar ,nomes dedicada al marit i als fills.
Els caps de setmana marxavem a fora i continuava corrent.
Ella hem deis que quant es mira al mirall pensa " quants dies fa que no hem miro " . I aixo mateix pensava jo.
Tot hi aixo , si are tornes a neixer , tornaria a fer el mateix.
Dons com li vaig dir un dia al meu fill Oriol . " El tenir -los es el millor que m´ha pasat a la vida.
Montse Boada

Fotos Barcino

PLAÇA DEL REI

Sota aquesta plaça hi ha el jaciment arqueologic

Fotos Barcino

Vista desde dintra del Museu

Fotos Barcino

ENTRADA AL MUSEU D´HISTORIA DE LA CIUTAT

Fotos Barcino

CARRER LLIBRETERIA

Aqui hi habia una de les entrades a la ciutat de Barcino

TORRE DE LA MURALLA

Aquesta es una de las torres rodones , situada al carrer del Bisbe

fotos de Barcino

AQÜEDUCTE ROMA

Es una reconstruccio perque imaginem com podia ser . A la entrada de la muralla a la porta del carrer del Bisbe

Carles Sabater

Avui 13 de Febrer de 2009 , fa deu anys que Carles Sabater va mori.
Era molt jove i ple de vida , de ilusions i de plans de treball; pero tot es va acabar en aquell concert. Al senti la noticia no ho podia creure.
Ell era l´anima de SAU , un conjunt molt bo de rock catala , i com va dir el seu company ,al mori en Carles ,Sau no te rao de ser.
Era tambe un bon actor , i segur que hagues arrivat molt lluny , el recordo amb Dagoll Dagom.
Era guapo, dolç i crec que tenia un gran cor.
Quant actuava un camp magnetic el rodajava que ens atreia a tots.
Va ser enterrat a Llança , i avui uns amics es reuneixen per recordar-lo
Al sentir les seves cançons i en especial BOIG PER TU , tot el nostre cor batega fer for .
I Carles sempre estara entre nosaltres.
Montse Boada

vida de pelicula

12 de Febrer
Albert Espinosa ens diu .Apunta al final del dia les coses que aquest dia t´han fet feliç , i al cap del temps sabras com ets.
Ahir vaig tenir una pacient que el seu pare habia sigut pelotari , per qui no ho sapiga es un joc que es juga al pais vasc. Dons era pelotari i molt bo.
Habia treballat , perque era profesional , a casi tot al mon . A Miami , Belgica a Filipines i tambe a Barcelona , al fronton Novedades.
En aquells anys se pelotaria representava tenia una categoria economica i tambe social.
Ell era no gaire alt per ser un home vasc , pero molt fort,.Diu que menjava com una llima, i com pocs pelotaris sempre viatjava amb la seva familia , la dona que era catalana i les dues nenes.
Elles van tenir la sort de viure a molts paisos , .A Filipines eran com de la clase benestan , que en aquell pais canvia molt ser de una clase aixins o ser del poble.,.Sempre havien de anar amb unes persones que les vigilaven , perque a les nenes no els hi pases res .
Al final van venir a Barcelona .
El pare diu que va voler apendre el catala .Encare que ja dominava 4 idiomes .
En fi hi han vides que semblan de peliculas , pero son reals.
Montse Boada

Museu d´Historia de la Ciutat

5 de Febrer
Estic fen un curs de museus i m´agradaria anar-vos parlan dels museus de Catalunya.
Avui hem descobert el MUSEU D´HISTORIA DE LA CIUTAT.
Esta situat a la Pça. del Rei. Es va inagura el 1943, situat a la Casa Padellas.
Visitan aquest museu podem descubrir com era la ciutat desde el 12 a Crist fins el 2000.
La etapa ROMANA : Sabem sobre aquesta etapa perque els romans eren molt organitzats i escribien tot sobre pedres , planxes de metall i sobre monedes.
_La fundacio de la ciutat data del 15 a Crist .Hispania ja era romana en epoca de l´emperador August.
Uns soldats , que venien de fer les guerres Cantabres , esgotats desidiren quedar-se , al veure una plana tan fantastica a la bora del mar i amb dos rius per banda.Fundan la colonia al costat de un poblat Ibero .Li posen el nom de Iulia Augusta Favencia Paterna Barcino , ja que el poblat Ibero ja es deia BARKENO.
Els romans van fer com a defensa una muralla que molta encare la podeu veure.Una entrada per el carrer del Bisbe ,un´altre per Regomi ,un´altre per Llibreteria i un ´altre per el carrer del Call.
Al interoir podiem trovar dos carrers un mes llarg Deconamus i l´altre horizontal Cardus ,al mitg es trobava el FORUM ,lloc comercial i religios .
El paviment, ja que Barcino no era una gran ciutat era de morter.
Les clavagueres molt ben fetes al costat del carrer tapades.
Tambe tenia dos aqueductes , un de Collserola i l´altre del Besos ,que es trobaven a l´entrada del carrer del Bisbe.
Les TERMES ,lloc molt importan constava de tres una freda,una tebia i l´altre calenta .
L´horari de les dones era el mati i els homes hi anaven al acabar la jornada al mitgdia per descansar, parlar i fer negocis.
El CEMENTIRI , estava fora muralla a on esta la Pça. Villa de Madrid
Espero que amb aquestes ratlles pogueu coneixa una mica mes la nostre BARCINO.
Montse

Un noi admirable

2 de Febrer.
Avui ha vingut a la consulta un pacient que ha tingut una força de voluntat admirable .
Aquest noi es diu Jose Luis , fa anys va tenir una embolia cerebral .El seu cas segons deien els metges irrecuparable , pero degut a la seva valuntat i a la ajuda dels seus rehabilitadors i de la seva fantastica dona, practicament esta al 80 % de la seva recuperacio.
Despres de pasar per el Institut Gutman i altres fisioterapeutes particulars, ja camina , els peus els te bastantbe, algun tendo dels dits del peu encare encongit; pero de mica en mica ho anirem conseguin.
Ja parla bastant be. I la associacio de ideas es bona.
Per lo millor del Jose Luis es el seu caracter.
Sempre riu, sempre de bon humor.
Hem diu que li agrada l´Español i la Peña .
I lo mes admirable es l´estimacio que la seva dona i ell es tenen .
Ell se la mira amb uns ulles de picarol com si encare fosin novios .
I ella juga amb ell i li sonriu , perque veu que es un ser MERAVELLOS.
Montse

Febrer 2009

Hola amics.
Soc podoleg desde 1975, vaig estudia al Hospital Clinic de Barcelona , a on ja havia fet enfermera.
No se, per quina rao ,poder perque vaig sentir en l´ofici de viure per la radio ,que l´Alex Rovira , recomanava escriure cada dia les nostres vivencies en una llibreta, per de aqui a uns anys rellexir-les i compara. A mi crec que hem sera mes facil posar-me al ordinador i escriure en un blog.
No vui que sigui un blog de ciencia, ja hi han altres que ho fan , sino les experiencies humanes que cada dia vivim ,els que trevallem en una consulta.
Montse