3-maig 2011
Amb 125 anys d historia ha estat un referent de un diari modern e innovador .
Va neixa ,quant dos empresaris d´Igualada : els germans Carlos i Bartolome´ Godó Ple´ , van treure al carrer un diari . Va sortir com a òrgan d’expressió del Partit Liberal de Barcelona que volia aconseguí l’alcaldia de Barcelona .
El 1 de gener del 1888 , primer dia de l’exposició Universal de Barcelona , es presenta amb un nou format , que sortia mati i tarda , al marge de cap partit polític.
En Modesto Sanchez Ortiz va ser el director de
El 1903 el diari es trasllada del carrer de les Heures a un edifici modernista del carrer Pelai , 28 .
En
En la exposició del 29 , envia una amplia ret de corresponsals al estranger .
En el 1936 , esclata
Al acaba la guerra , els Godó recuperen la propietat , però no tot es de color de rosa i comença la censura . I es diu
En el 1966 amb Horacio Saez Guerrero , comença una valent obertura i participen prestigioses plomes com Tapies , Trias Fargas , Fuster, Porcel i Fabia Estape .
Al 1978 recupera el nom de
El 2000 , comença com a director Jose Antich e incorpora noves firmes com Quim Monzo o Carlos Zafon .
Recordo haver visitat
El 2004 , canvia de lloc i passa a
El 2007 inaugura la planta d’impressió a
El 2010 fa 200.000 exemplars i 65.000 subscriptors .
El 3 de maig de 2011 , arriba un canvi important .
Jo al llevar-me cada mati el primer que faig es agafa el diari de la bústia i mentres esmorzo el vaig llegint tranquil·lament. Us diré que fins casi al final no m’han vaig adonar de que estava escrita tota amb català . Aixo es diu NORMALITAT .
La meva ensenyança va ser tota amb castellà i francès .Però al arribar
A casa dels meus pares , sempre hi van haver llibres amb català . Algun en segona fila darrera dels altres llibres , el meu pare deia que eren llibres prohibits , politics , generalment comprats al estranger .
Poc a poc hem anat trobant normal senti parlar els actors amb la nostra llengua a traves de
Però ens faltava que
Ara trobo normal llegir al Monzo , el Pamies o
M’ha emocionat llegir una carta al director , que parlava del pare que tota la vida havia estat subscriptor i que si visques s’hagués sentit molt feliç de veure
Moltes felicitats al grup Godó i per molt anys .
Montse Boada
