sábado, 30 de enero de 2010

SUDAFRICA


29-1-2010. Avui hem anat a veure la pel.licula INVICTUS, esta basada amb una novela -El factor humano de Jhon Carlin , dirigida per Clint Eastwood, magistralment, e interpretada genialment per Freman i Damon.
Trata dels primers temps,que Mandela despres de estar casi 30 anys empresonat per politic ,es proclamat president del seu pais.
Mandela veu que la unica manera de unir tot el seu poble 43 milions de sudafricans, es perdonan.
I una manera es jugar la copa del mon de rutbi ,guanyar-la i amb un sol equip , uns sols colors i un sol himme ajuntar tot un poble.
Un poble negre ,que havia patit ,els abusos dels blancs, fins i tot negar-lis el dret al vot.
Avui en dia Mandela es un heroi per a tots. El 1993 li van consedir el premi Nobel , i el 18 de Juliol es per el seu pais casi una festa nacional.
Jo vaig anar a Sudafrica el 1993, aprofitan un viatge de negocis del meu marit. Eren temps dificils. A Johannesburgo dormiem en un hotel a les afores de la ciutat i a partir de les 7 de la tarde , ja no es podia circular. El centre era pres tot per els negres , fins i tot els hotels de 5 estrelles.
En canvi a Ciutat del Cap , tot era diferent. Hem recorda molt Barcelona, amb el seu port i una muntanya a on si puja amb un funicular. A un costat i ha l´Atlantic i a l´altre les precioses platges de l´Indic.
Tambe vem pasar uns dies a la selva , al Parc Kruguer, molt interesant, tot molt organitzat, una mica masa, pero molt bonic.
Recordo que per feina vem visitar un matrimoni angles ,jove, amb els seus fills. Ens van convidar a casa seva.Tot i que vivien al mig del camp, cultivaven fruites , la casa era decorada amb un gust exquisit, no hi faltaven curtines de puntes , flors per a tot arreu i fins i tot un piano de cua.
Tambe recordo que vem anar a visitar el monument als holandesos morts a la guerra contra els anglesos . Impresionant, tot de marbre amb les parets gravats els personatges humanatjats.
En fi que tan el viatge a Sudafrica, del qual guardo tan bon record , com la pel.licula us els recomano .Us aseguro que sereu mes feliços.
Montse Boada

sábado, 16 de enero de 2010

HAITI

16-Gener - 10

Haiti. Tinc el cor trancat. Vaig sentir per la radio al despertar-me, que hi havia hagut , un moviment de terra de 7 graus a Haiti.
Sabia que era una Republica molt pobre , que les casas no resistirien aquest moviment; pero res no podia pensar-me de lo que vaig veure a les noticies de la televisio.
Deu meu ! , las llagrimas inundaven els meus ulls,
¿ Com podia estar pasan una cosa aixins en segle XXI ?.
Nens ploran, demanan per les seves mares, ja mortes. Mares desconsolades al costat dels seus fills sense vida.
Uns nois guardan una caixa , esperan que treguesin els seus pares cogats sota la seva casa derruida.
Miles de morts, avui diuen 50.000, pero crec que seran mes i mes..
Avui han arrivat a Puerto Principe, molts avios carregats de ajuda humanitaria, medicaments, i menja.
Bombers amb gosos , metges sense fronteres .etc,
Tot, el mon s´ha movilitzat.
Es de agrair.
Qui mes qui menys, ha donat un donatiu a traves de Creu Roja , o altres ONG.
Tot esta molt be.
Pero jo hem pregunto: ¿ Com pot ser que en llocs civilitzats , molt aprop de EEUU, ,encare puguin pasar aquestes desgracies?.
De qui depen?.
Dels seus governants, o poder una mica de nosaltres que sempre mirem cap a un´altre costat. ?.
Si llegiu aquest blog, doneu algun centimet, encare que nomes siguin 5 euros.
De MOLT POC, entre tots,podem conseguir MOLT.
Gracies,

MONTSE BOADA