miércoles, 29 de septiembre de 2010

MISIA



MISIA


24 de setembre 2010-


A traves de la mare de la autora , vaig conèixer el llibre PARIS era MISIA . Fins aquell dia el nom de Misia era desconegut per mi . A mida que anava llegint el llibre , me anava enamorant del personatge , amb una vida intensa i una època que li va tocar viure , que sempre he pensat que si tornes a nèxia m’agradaria aterrar en aquest segle .


El llibre esta meravellosament escrit per Isabel Margarit , molt ben documentat i amb una escriptura que fins l’últim moment et fa reviure totes les vides de la nostre MISIA .


-El seu nom era Sofia Olga Zenaida Godebka , però tot Paris li deia Misia .


El seu avi era un famós poeta polonès però amb la ocupació rusa es va exilia a França , el seu pare era escultor .


De petita va viure una infància infeliç degut a la mort de la seva mare . Gracies a les recomanacions de la seva madrastra va estudia piano .


Molt jove es va escapar de casa i marxa a Londres , desprès a Paris a on donar classe de piano a famílies acomodades , per poder subsistir .


Allà coneix a THADEE .Misia era una jove amb una bellesa seductora .Ell tenia 4 anys mes .El 1893 es van casar .I eixís es van convertir en la parella de moda de Paris.


Mes tard Misia es va traslladar a viure a Valvins , allà ella tenia el seu espai de pau i llibertat . Allà la visitaven els millors pintors : VUILLARD, BONNARD , i TOULOUSSE LAUTREC .


Aquets pintors tan diferents entre si van pintar a Misia , quant cosia , muntava amb bicicleta o tocava el piano .


Vuillard es va enamorar de ella , però sempre va ser un amor platònic .


Toulousse Lautrec , també va ser un dels seus enamorats , Misia el cuidava , el mimava i també s’enfadava amb ell , però era cada vegada mes forta la baixada als inferns , sense que ningú pugues fer-hi res .Va morir el 1901 als 36 anys .


Als 28 anys , Misia era una dona molt atractiva i en aquesta època va conèixer a EDWUARDS , un milionari , que sempre aconseguia el que volia , i no va parar amb les seves males armes ,fins que Misia va deixar el seu marit Thadee , i anés a viure amb ell .


Mes tars Misia coneix a SERT , el 1908 , a traves del pintor Forain .


Sert ,un artista barceloní que començava a ser apreciat en las altes esferes de l’art .


Ella acabava de deixar a Edwards , que se havia enamorat de un altre dona ,


Misia i Sert van ser amants durant 12 anys i el 2 d’agost de 1020 van decidir casar-se , per ella el seu tercer matrimoni . Sert va tenir moltes amants , però sempre deia “ ella es la única dona capaç de comprendrem i suportar-me “ .


Un dia de 1925 Sert estava al seu estudi , van trocar a la porta , ell mateix va obrir la porta , i es troba amb una noia alta i esvelta,de cabell ros i grands ulls grisos .


“ Soc la princesa MDIVANI i soc escultora “ .


ROUSSI que eixís es deia havia nascut el 1905 a Georgia .


Sert es va quedar impressionat d’aquesta jove , i va decidir que podien treballar junts i aviat la va seduir .


Misia es va adonar de la obsessió del seu marit i va decidir visitar-la a casa seva i va quedar enamorada de la noia , li semblava que era la filla que ella mai havia tingut .


Tot Paris parlava del trio entre Sert i les dues dones .


El 1927 Misia i Sert es van separar , però mai deixa d’estimar a Sert i a Roussi .


Aquest estiu Josep Playa , a traves de La Vanguardia , relata la historia de la tragedia del príncep MDIVANI i la baronessa THYSSEN .


El 1 d’agost de 1935 , fa 75 anys , un cotxe descapotable a tota velocitat , es dirigia a la frontera francesa , els seus ocupants eren : el príncep Mdivani i la baronessa Thyssen ,


A l’altura de Albons ( Baix Empordà ) , van tenir un terrible accident , el princep que era germà de Roussy , la dona de Sert , va morir i la seva acompanyant va resulta greument ferida .


Ella anava cap a la frontera , per agafar un tren que la portaria a Paris per reunir-se amb el seu marit , el baró Thyssen .


Els amants estaven passant uns dies al Mas Juny , la casa dels Sert , a la vora de Palamós . Ella era la baronessa ungaresa Maud von Thyssen , 26 anys , casada amb el magnat alemany Heinrich Thyssen –Bornemisza , pare del que mig segle mes tard es va casar amb Tita Cervera .


Sert va presidir l’enterrament de Alexis Mdivani , el 3 d’agost , al cementiri de Palamós .


Aquell accident va produir unes ferides terribles a Maud Thyssen que van deriva amb divorci i va destrossa la vida de la germana d´Alexis ,Roussy Mdivani , que li tenia una adoració casi incestuosa , segons explicava Sert .


El 17 de setembre Maud abandona la clínica bastant recuperada i es dirigeix a Villa Favorita per descansar .


En canvi Roussy mai va superar aquella mort , al saber-ho Misia va agafa un tren i es va presentar a Palamós, per poder estar al seu costat i poder consolar-la .


Roussy va comença a pendra morfina ,com feia Misia per suportar els seus mals .


Es van traslladar a Paris , però Sert deixava molt sola a Roussy , degut a la seva feina per tot el mon , i va ser Misia qui va córrer al seu costat per cuidar-la .


Roussy , va morir en una clínica de Suïssa el 1938 amb 32 anys .


Es curiós com les vides de les dues dones es va unir i mes curiós descobrir que van anar a parar al Baix Emporda , a on jo passo tan bones estones .


Us recomano el llibre , Paris era Misia de Isabel Margarit , descubrireu moltes mes histories , i tindreu sentiments d’alegria , de felicitat i de tristesa , recorren la vida d’aquesta dona fantàstica.


Montse Boada

miércoles, 1 de septiembre de 2010

LA CAROL

La CAROL es una dona atractiva , distingida , alta i prima , de pell molt blanca , i amb el cabell recollit com la Grace Kelly . Va nèxia al Marroc ; però dedueixo que de pares estrangers . Treballava com a secretaria en una fabrica d’automòbils .

I allà va anar a demanar feina en JOAN , un xicot que volia provar fortuna al estranger . Venia de una família catalana acomodada .

Nomes veure’s es van enamorar i al cap de l’any es van casar . En oposició de les dues famílies . La de la CAROL perquè no es fiaven del Joan , els seus germans pensaven que s’aprofitaria d´ella i desprès la plantaria . I la del Joan perquè aquella noia no era de la seva categoria .

Ells van passar de les famílies i van seguir amb el seu amor .

Al cap de un any es van casar i aviat la Carol, es queda prenyada , però pati un avorto .

Al cap de poc temps es un altre avorto , aquest degut a un terrible accident de cotxe .Un home que anava begut es va tirar a sobre d’ells . Aquest senyor , no parava de dir una i mil vagades “ Jo que no bec mai , però venia de una celebració .....” Es va portar molt be amb ells , i tots els dies que la Carol va estar a l’hospital la va anar a veure-la , omplin de flors tota la habitació .

A la fi semblava que el primer fill anava a bon port , i el Joan va decidir anar a Barcelona , perquè la seva dona paris en una clínica .

Va nèxia la primera nena , desprès la segona , desprès la tercera , i el quart va ser un nen .La família del Joan continuava veien a la Carol amb no massa bons ulls . No entenien que ella treballes i fos una dona moderna e independent , quant totes les seves cunyades vivien sense fer res .

En aquella època nomes treballaven las que ho necessitaven .

La felicitat d’aquesta parella va durar poc . En Joan als 38 anys va morir de un càncer.

I la Carol , va quedar sola amb els 4 fills .

Tots van estudiar carrera universitària a base de molts sacrificis . Tots treballaven mentre anaven a la universitat .

Avui en dia la Carol es feliç de viure a Barcelona , a on ha creat una meravellosa familia amb fills i nets .

Ella a vegades se sent molt sola , Pensa que amb el seu marit al costat la felicitat seria infinita .

Però en aquest mon , tots tenim una missió , i la seva encara esta aquí fins que Deu vulgui .

Montse Boada