CAMINAN PER BARCELONA -Barceloneta

27-3-09
La setmana pasada aprofitan que feia molt bo, i que començava la primavera, vem anar a caminar fins a la Barceloneta i d´alla a la Villa Olimpica.
La veritat es que Barcelona desde el 92, aprofitan les Olimpiades, es va obrir al mar.
Es molt gratifican passejar per la bora de la platja.
Es poden veure tota clase de gent, de races i de nacionalitats.
Families amb nens, avis de comarques que ha aprofitat el cap de setmana , per baixar a Barcelona, parelles de joves agafats de la ma miran el anar i venir de les ones. Alguns musics tocan diferents estils de musica .
Mes endavant un artista moldejan la sorra i fen escultures fantastiques .
I finalment despres de tanta passejada , be en mareixem un bon arros a Cala Nuri , contemplan aquest Mediterrani que tan ens estimem.
Montse Boada

CORLEONE

17-3-09

L´altre dia , parlan de les vacances d´estiu amb un pacient el Sr. ROIG, m ´explicava una anecdota curiosa que li va pasar en un viatge a SICILIA,

- Vem arriva a CORLEONE, a l´hora de dinar , la guia que portavem recomanava un restaurant al centre del poble.

Ens va sembla que estava tancat, truquem a la porta , i surt un home i ens diu que no estava tancat , pero que estava tot reservat .

Devant de la insistencia del sr. Roig , diuen que son de Barcelona i que han vingut expresament per dinar en aquell restaurant .

L´encarregat diu que tot depen de la persona que ha fet la reserva .

Al cap de poc surt i diu que SI .

Entren i troven dos taules llarguissimes , plenes de comensals , tots homes .

I al cap de taule un senyor presidin amb el sombrero posat.

Es posen a dinar en una taula al fons per no molestar.

Al arriva a les postres , el sr. ROIG , s´aixeca i va a la taula llargue per donar les gracies .

Automaticament, al veure que s´apropa , totom es posa amb actitut de defensa , per veure que volia aquell senyor de Barcelona, i defendra al patriarca.

" No , no pasa res " , diu el sr. Roig.

" Nomes volia donar les gracies per haver-nos deixat dinar en un restaurant tan exquisit , i amb una companyia tan agradable".

Sembla una pel.licula del PADRINO, pero es veritat.

Montse Boada

MUSEU DEL PERFUM

15-3-09.
L´altre dia vem anar a visitar el MUSEU del PERFUM, .Esta situat a dintre de la Perfumeria REGIA, al Passeig de Gracia entre Arago i Consell de Cent.
En un entorn modernista entre la Casa Batllo, L´Atmetller i la Lleo Morera , el museu recull 5000 ejemplars relacionats amb el sector de la perfumaria .
Mes que un museu es una col.lecio de la familia PLANAS.
A França, , la perfumeria es la 3ª potencia economica, imagineu quina quantitat de diners mou aquesta industria.
- La paraula PERFUM , ve del llati i vol dir fum que et rodeja.
En un perfum hi ha varios components.
_UN DISOLVENT
_UN FIXADOR
_UNA ESSENCIA.
El disolvent pot ser oli o alchol
Un fixador antic era el mizcle , mesc
La essencia va catologada per grups.
- ESSENCIA / 15 A 30 % de essencia
-EAU DE PARFUM / 10 a 15 % de essencia
-EAU DE TOILETTE / 5 a 10 % de essencia
-EAU DE COLONIA / 3 a 5 % de essencia
-EAU FRAICHE / 1 a 3 % de essencia.
Un perfum pot ser citric , fuster , floral , verd, especies , o oriental .
Els perfums amb el pas del temps es fan mal be.
HISTORIA.
Els EGIPCIS, es perfumaven despres del bany, tambe utilitzaven perfum fets per sacerdots per fer ofrenes als deus.
Els GRECS, era una cultura molt neta , pero nomes ussaven olis amb romani per tonificar la musculatura.
Fan essencies amb oli i canyella al bany maria al 323 a C.
Els ROMANS , Essen unguents liquits o amb forme de pols fixat amb resines .A les termes romanes sobretot.
A la primavera a BARCINO , es feia una festa a on es venien tota clase de essencies , es feia a la plaça de San Miquel , a la bora a on es fa la FIRA DE SAN PONÇ.
A l´EPOCA MEDIEVAL, l ´Esglesia proibeix el culta al cos .
A l´EPOCA DE LES CREUADES.
el rei Corazon de Leon , al anar a Orient descobreix els perfums ( que els orientals no havien deixat mai ) . I els fa entrar al palaus i als castells.Es posan els POMADERS ( boles de metall plenes de perfum) , o a dintre dels guants.
En el SEGLE XII. Usaven aigua de roses , blanc de plom i placa de sepia ,`per blanquejar la pell.
El RENAIXAMENT, comença l´educacio cultural.
Leonardo da Vinci fa destilacio d´alcohol i l´utilitza amb petals de flor,
El SEGLE XVII. la cort de Versalles , va molt perfumada ,`per disimula altres olors.
La Toilette - les dames portaven un mocador a on guardaven els essenciers ,plens de perfum i en un moment donat es reunien per fer la toilette , per posar-se el perfum.
MARIA ANTONIETA avans de anar a la Bastilla es va banyar amb essencia de violeta.
Napoleon nomes ussava aigua de colonia.
En 1921, un quimic BEAUX, crea unes aromes i els posa amb envasos de laboratori numerats .
La casa CHANEL , esculleix el nº 5 , crea el perfum CHANEL nº 5
En l´actualitat el 98 % del perfum es sintetic.
En el MUSEU DEL PERFUM , podreu recorre tot el que jo us he explicat.
No hi falteu.
Montse Boada

EL SILENCI

12-3-09
Dilluns passar, com amigues del programa de Catalunya Radio " L´Ofici de Viure" , vem anar gracies a la Teresa Campa, la Teresa i jo a la presentacio del llivre de Gaspa Hernandez EL SILENCI.
Jo ja fa dies que l´he llegit , encare que tinc ganes , per vacances de tornar-ho a fer amb mes calma.
Li van donar el premi JOSEP PLA 2009, i no m´extranya , dons esta molt ben escrit ,el tema es molt original i la delicadessa en que toca el tema de les medicines alternatives es fantastic.
La presentacio va ser molt intima i emotiva , al menys per mi.
Primer en Gaspa va fer un resum del perque havia escrit el llivre i mes o menys de que anava .
Pero el millor va ser al final , va llegir un bon troç de les primeres pagines .
Amb la seva veu " unica" , va començar a pasar frases i lineas. Totom estava callat, com si de una aula magna es tractes.
I la veritat que crec que a totom se li va fer curt.
Jo de petita , el meu pare , a la nit ens llegia , troços de les PAGINES VISCUDES, de Folch i Torres, i creiau-me que no volia dormir perque sempre en volia mes.
Despres a les monges , a la clase de labor, Sor Amelia , feia sortir una nena que llegia , mentres les altres cosiem . I l´imaginacio volava, aixo no t´ho podien privar, al anar avançan la lectura.
Are de gran , m´encanta , a vegades de viatge , o avans de dormir , que el meu marit hem llegeixi un trocet del llivre que esta llegin .
I no hem canço mai d´escoltar-lo.
Be , amics , us recomano el llivre , i tambe , si no el coneixeu el programa L´OFICI DE VIURE,
de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre.
Veureu la vida desde un altre angle.
Montse Boada

Viure 100 ANYS

5-3.09
Jo a la meva cunsulta he conegut a tres dones , que han arrivat a CENTANARIES.
Les tres molt diferents.
_ La primera la Sra. M. : Era una dona encantadora , jo la vaig coneixa amb 80 anys ; pero ningu li posava mes de 70 .
Havia sigut segons hem deia el seu marit una dona guapisima .
Era argentina i molt jove es va casar amb un nortamerica millonari. Ella m´explicava com eren els viatges d´America a Barcelona , rieu-se dels creuers d´ara , allo si que era luxe i diversio.
Despres va enviuda i per no quedar-se mai sola es va casar amb un Consol Chile , era molt mes jove que ella . Quant venien a la consulta totom els mirava, els dos elegantisims. Pero el segon tambe se li va morir.
La recordo venin , ja de viuda a visitar-se sempre impacable, vestida amb vestits de gasa negre i amb torbans al cap , pintadeta, pero us dire que no feia el ridicul. Semblava una princesa sortida del cine mut.
Sempre tenia una frase amable per dir-me,
Va morir plena de vida i alegria , amb 100 ANYS.
_ La segona la SRA. C. Jo la vaig coneixa amb 90 anys. Era una dona triste; pero molt triste.
M´explicava que amb 20 anys, els rojos per la guerra van matar-li : el pare , dos germans i el marit. Ells eren molt de Missa.
Tenia una filla ,ja de setenta i pico , plena d´artrosis i una mica amargada per la mare, que no la deixava respira ni de nit , ni de dia.
Va morir amb una Residencia als 100 ANYS.
_ I La tercera es diu SRA. F. . are fa poc va fer els 100 ANYS.
Quant jo la vaig coneixar era alegre com unes castanyoles, sempre de viatge.Aprofitava tots els viatges de l´Inserso.Al´estiu anava amb una amiga a Lloret i no es perdia un ball.
Als 80 ANYS , la van elegir la MISS de l´Esplai dels Juvilats.
Tenia una palica que quant venia a la consulta , a la sala d´espera tots els homes la festejaven.
Era com una avia BARBIE, pero molt bufona.
Are tot ha canviat , va amb cadire de rodes , acompanyada de una noia de Bolivia,la bellesa fisica , ja qui sap a on pare.
Pero aixo no tindria cap importancia.
El mes trist d´ella es el seu FILL.
Tambe molt gran , te Alzeimer, i esta en una Residencia.
Mentres ella viu al seu pis.
No pare de plorar.
I el cor s´hem trenca , cada vegada que m´explica tota la seva pena.
_ Vet aqui quines vides tan diferents.
Val la pena viure 100 ANYS ? . I quina dona us agradaria de les TRES ser ?

Montse Boada

L´INSPECTOR

4-3-09
El diumenge aprofitan que el meu home estava de viatge , vem desidir anar amb dues amigues al teatre : l´Elvira i la Dolors . Teniem molt clar dues coses ; que voliem pasar una bona estona i que l´obra elegida seria L´Inspector.
Fa uns dies amb una entrevista al Sergi Berbel, el director, li vaig sentir dir que havien deixat l´obra ambientada al 1800 , tal com va se escrita , pero que a la vegada era molt actual i podia pasar ara a quensavol ajuntament.
Nicolai Gogol la va escriure al 1836 , era segons Puixkin, un fet real, i tan real devia ser que Gogol es va haver d´exilia a la estrena de aquesta funcio,
Representa una colla de funcionaris provincians , liderats per el seu alcalde un ignorant de set soles, que reben un inspector de San Petersburg, i comencen a tremolar, per la falta de pudor que tots tenen , per pasar els diners de l´estat de una butxaca a l´altre.
Crec que aixo a pasat a tots els temps.
Recordo quant jo era petita i anavem l´estiu a un precios poble de l´Anoia , i que els meus pares ja comentaven com l´alcalde , s´habia fet una torre amb les comisions de l´Ajuntament.
Veritat o no , SI NO ES VERO ES BEN TROBATO.
El Lluis Soler en el paper de l´Alcalde esta soberbi aixins com la dona i la filla la Gemma Brio i l´Anna Guell, en fi tots els artistes estan fantastics,
L´obra es molt divertida i ocurrent.
Us la recomano .
A la fi de la funcio van demanar un record per el PEPE RUBIANES , i tot el teatre a la una vem esclatar amb un aplaudiment , jo crec que sentit en el nostre cor , com l´ultim adeu.
Montse Boada

PEPE RUBIANES

1-3-09. Acabo de saber que el PEPE ha mort.
Tenia nomes 61 anys, era masa jove per deixar aquest mon a on el que falten son persones com ell que es riuen de tot i fan riure a totom.
Jo era una admiradora d´ell.
Sempre tenia una per dir-ne .
Una persona que ha viscut intensament la seva vida.
Una pacient meva diu , que en aquest mon tots tenim una misio per fer i que quant s´acaba hem de morir,
I ell que tantesvegades ens havia fet riure, avui ens fara plora.
Montse Boada