3-4-09
De fet l´Ernest es el marit de la meva amiga Rosa Mª. Amb la Rosa ens coneixem desde que juntes vem estudiar Podologia al Hospital Clinic. Vem fer un grup de 5 amigues molt maco ,hem tingut fills ,hem pasat problemes , pero l´amistad entre nosaltres despres de tants anys es tan forta i profunda , que despres dels sopars ,dinars,congresos i petites vacances junt tambe amb els marits , ells tambe s´han incorporat en aquesta amistad.
Ells son els consortes i aixi no hi ha cap problema!.
Doncs be l´ERNEST avial fara un any va esta molt malalt, despres de una estada de tres mesos al Clinic i varies intervencions; el diumenge ens vem reunir tots per celebrar-ho.
L´Ernest es aviador.
Hara torna a estar fantastic, jo diria que millor que avans. I al preguntar-li per la mala experiencia pasada , ell hem va contesta.
" Mira he pasat moments pitjos , sobretot volan. Una vegada al anar amb avio , de repent hem vaig adonar que havia entrat en una corrent d´aire i que m´engollia . Recordava el meu instructor que sempre ens deia ( para morir , mejor morir como un conde ) I aixins ho vaig fer .
L´avio no responia i hem vaig deixar portar per aquella força que m´arrossegava i casi al ultim moment vaig gira fort cap amunt.
Per sort l´avio va respondre, si no ja no estaria aqui".
La veritat es que jo crec amb el desti i segurament no era la seva hora aquell dia ni fa un any.
I per sort que per molt temps puguem disfrutar de la seva companyia.
Qui te un amic , te un tresor.
Montse Boada
No hay comentarios:
Publicar un comentario