SLUMDOG MILLONAIRE

Avui hem anat a veure la pelicula que ha guanyat casi tots els Oscars d´aquest any. SLUMDOG MILLONAIRE.
El seu diractor Danny Boyle , ha sabut reflexar exactament la vida de una part de la India.
Els protagonistes adolecents Freida Pinto i Dev Patel estan fantastics.
Es una pelicula molt recomanable , els Oscars son justament merascuts .
No us la perdeu.
Pero a mi personalment els que m´han rebat el cor son els protagonistes de petits.
Potser perque fa un any vaig anar de viatge al RAJASTAN. i creieu-me que els ulls dels nens de la pelicula els vaig veure cada dia al meu costat .
El nostre guia ens deia que no els hi donesim res , que tots aquells infans formaven part de una mafia , que utilitzaven ; pero al veure-els tan petits , tan bruts ,amb uns cabells enganxats , que el demanaven " XAMPU " , i " un euro " . El cor es trencaba , a la fi li donaves el que tenies.
Pero veien la pelicula entens moltes coses .Com gent gran i acomodada utilitzen nens del carrer per fer pena als turistes.
Aquells ulls et queden gravats i mai mes no els oblidare.
L´India es un pais impresionant, ple de contradiccions , a on les castes i la religio marquen a tote la gent.
De totes formes aquest pais sempre estara en el meu record , dons les emocions que sens alla , son tan fortes i diferents que et fan veure la teva vida desde uns altres ulls.
Montse Boada

El meu pare

Aquest escrit esta dedicat al meu pare.
Ell com hus ho podria dir . ES UN HOME BO.
Pero tambe un home inteligent que sap un munt de tot .Es un humanista.
Quant jo era petita, mai vaig consultar una enciclopedia .Ell era la meva enciclopedia " Papa com eren els gregs? " i ell m´ho explicava .
"Papa com viuen les formigues ? " i ell de una manera planera contestava amb aquell saber dir ,que semblava que veia talment com era la vida i l´organitzacio d´aquells petits esers tan perfectes.
Encare que el meu pare del que sap la vida i miracles es del gran poeta catala Jacint Verdaguer. Mossen Cinto , com li diu ell.
De petita el recordo donan moltes conferencies sobre el poeta , sempre en catala i sense cobra un duro , era la seva norma.
Tambe recordo a la porta de la sala de conferencies , dos GRISOS ( policies ), que vigilaven que el meu pare no es pares de la ratlla politicament, encare que els polis no entenien ni un brot de catala.
Are el meu pare ja te 84 anys i encare que el seu cos esta cansat , el seu esperit esta ple d´ilusions.
Esta acavan un llivre , ell diu que sera l´ultim , pero pode no.
Es sobre fets i experiencies de tota la seva vida.
Pot ser molt interesant .
A vegades quant vaig a veure els meus pares , ell hem llegeix un capitol que hagi acabat .
I penseu que m´he emociona .
I hem faig creus com ha vegades una cosa sencilla es pot dir tan ben dita i encare mes tan ben escrita.
" papa t´estimo"

Podeu trovar mes informacio al Google. Antoni Boada

Montse Boada

Una mare de familia

20-2-09

Molts dies a les nostres consultes venen gent corrent , com tu o com jo.I aixo es el que m´ha passat avui.
Ha vingut la cosina de la meva amiga Carme.
Una noia de uns 40 anys , que viu a Girona , pero treballa a Barcelona. Te dos nens , i hem deia que no tenia temps per ella. Dons te els peus amb un problema de sobrecarga metatarsal i necesita urgenment tractament ortopedic.
Pero per dedicar-se als altres , hem deia habia aparcat la seva salut.
I vaig pensar ,en aquest moment , quant jo tenia els meus tres fills . Que del primer al segons es porten 12 mesos i el tercer dos anys.
La veritat , que hem passava el mateix , que li pasa en aquesta noia.
Els dies es feien curts, nomes treballar, portar els nens al cole, dinar,tornar a treballar ,nomes dedicada al marit i als fills.
Els caps de setmana marxavem a fora i continuava corrent.
Ella hem deis que quant es mira al mirall pensa " quants dies fa que no hem miro " . I aixo mateix pensava jo.
Tot hi aixo , si are tornes a neixer , tornaria a fer el mateix.
Dons com li vaig dir un dia al meu fill Oriol . " El tenir -los es el millor que m´ha pasat a la vida.
Montse Boada

Fotos Barcino

PLAÇA DEL REI

Sota aquesta plaça hi ha el jaciment arqueologic

Fotos Barcino

Vista desde dintra del Museu

Fotos Barcino

ENTRADA AL MUSEU D´HISTORIA DE LA CIUTAT

Fotos Barcino

CARRER LLIBRETERIA

Aqui hi habia una de les entrades a la ciutat de Barcino

TORRE DE LA MURALLA

Aquesta es una de las torres rodones , situada al carrer del Bisbe

fotos de Barcino

AQÜEDUCTE ROMA

Es una reconstruccio perque imaginem com podia ser . A la entrada de la muralla a la porta del carrer del Bisbe

Carles Sabater

Avui 13 de Febrer de 2009 , fa deu anys que Carles Sabater va mori.
Era molt jove i ple de vida , de ilusions i de plans de treball; pero tot es va acabar en aquell concert. Al senti la noticia no ho podia creure.
Ell era l´anima de SAU , un conjunt molt bo de rock catala , i com va dir el seu company ,al mori en Carles ,Sau no te rao de ser.
Era tambe un bon actor , i segur que hagues arrivat molt lluny , el recordo amb Dagoll Dagom.
Era guapo, dolç i crec que tenia un gran cor.
Quant actuava un camp magnetic el rodajava que ens atreia a tots.
Va ser enterrat a Llança , i avui uns amics es reuneixen per recordar-lo
Al sentir les seves cançons i en especial BOIG PER TU , tot el nostre cor batega fer for .
I Carles sempre estara entre nosaltres.
Montse Boada

vida de pelicula

12 de Febrer
Albert Espinosa ens diu .Apunta al final del dia les coses que aquest dia t´han fet feliç , i al cap del temps sabras com ets.
Ahir vaig tenir una pacient que el seu pare habia sigut pelotari , per qui no ho sapiga es un joc que es juga al pais vasc. Dons era pelotari i molt bo.
Habia treballat , perque era profesional , a casi tot al mon . A Miami , Belgica a Filipines i tambe a Barcelona , al fronton Novedades.
En aquells anys se pelotaria representava tenia una categoria economica i tambe social.
Ell era no gaire alt per ser un home vasc , pero molt fort,.Diu que menjava com una llima, i com pocs pelotaris sempre viatjava amb la seva familia , la dona que era catalana i les dues nenes.
Elles van tenir la sort de viure a molts paisos , .A Filipines eran com de la clase benestan , que en aquell pais canvia molt ser de una clase aixins o ser del poble.,.Sempre havien de anar amb unes persones que les vigilaven , perque a les nenes no els hi pases res .
Al final van venir a Barcelona .
El pare diu que va voler apendre el catala .Encare que ja dominava 4 idiomes .
En fi hi han vides que semblan de peliculas , pero son reals.
Montse Boada

Museu d´Historia de la Ciutat

5 de Febrer
Estic fen un curs de museus i m´agradaria anar-vos parlan dels museus de Catalunya.
Avui hem descobert el MUSEU D´HISTORIA DE LA CIUTAT.
Esta situat a la Pça. del Rei. Es va inagura el 1943, situat a la Casa Padellas.
Visitan aquest museu podem descubrir com era la ciutat desde el 12 a Crist fins el 2000.
La etapa ROMANA : Sabem sobre aquesta etapa perque els romans eren molt organitzats i escribien tot sobre pedres , planxes de metall i sobre monedes.
_La fundacio de la ciutat data del 15 a Crist .Hispania ja era romana en epoca de l´emperador August.
Uns soldats , que venien de fer les guerres Cantabres , esgotats desidiren quedar-se , al veure una plana tan fantastica a la bora del mar i amb dos rius per banda.Fundan la colonia al costat de un poblat Ibero .Li posen el nom de Iulia Augusta Favencia Paterna Barcino , ja que el poblat Ibero ja es deia BARKENO.
Els romans van fer com a defensa una muralla que molta encare la podeu veure.Una entrada per el carrer del Bisbe ,un´altre per Regomi ,un´altre per Llibreteria i un ´altre per el carrer del Call.
Al interoir podiem trovar dos carrers un mes llarg Deconamus i l´altre horizontal Cardus ,al mitg es trobava el FORUM ,lloc comercial i religios .
El paviment, ja que Barcino no era una gran ciutat era de morter.
Les clavagueres molt ben fetes al costat del carrer tapades.
Tambe tenia dos aqueductes , un de Collserola i l´altre del Besos ,que es trobaven a l´entrada del carrer del Bisbe.
Les TERMES ,lloc molt importan constava de tres una freda,una tebia i l´altre calenta .
L´horari de les dones era el mati i els homes hi anaven al acabar la jornada al mitgdia per descansar, parlar i fer negocis.
El CEMENTIRI , estava fora muralla a on esta la Pça. Villa de Madrid
Espero que amb aquestes ratlles pogueu coneixa una mica mes la nostre BARCINO.
Montse

Un noi admirable

2 de Febrer.
Avui ha vingut a la consulta un pacient que ha tingut una força de voluntat admirable .
Aquest noi es diu Jose Luis , fa anys va tenir una embolia cerebral .El seu cas segons deien els metges irrecuparable , pero degut a la seva valuntat i a la ajuda dels seus rehabilitadors i de la seva fantastica dona, practicament esta al 80 % de la seva recuperacio.
Despres de pasar per el Institut Gutman i altres fisioterapeutes particulars, ja camina , els peus els te bastantbe, algun tendo dels dits del peu encare encongit; pero de mica en mica ho anirem conseguin.
Ja parla bastant be. I la associacio de ideas es bona.
Per lo millor del Jose Luis es el seu caracter.
Sempre riu, sempre de bon humor.
Hem diu que li agrada l´Español i la Peña .
I lo mes admirable es l´estimacio que la seva dona i ell es tenen .
Ell se la mira amb uns ulles de picarol com si encare fosin novios .
I ella juga amb ell i li sonriu , perque veu que es un ser MERAVELLOS.
Montse

Febrer 2009

Hola amics.
Soc podoleg desde 1975, vaig estudia al Hospital Clinic de Barcelona , a on ja havia fet enfermera.
No se, per quina rao ,poder perque vaig sentir en l´ofici de viure per la radio ,que l´Alex Rovira , recomanava escriure cada dia les nostres vivencies en una llibreta, per de aqui a uns anys rellexir-les i compara. A mi crec que hem sera mes facil posar-me al ordinador i escriure en un blog.
No vui que sigui un blog de ciencia, ja hi han altres que ho fan , sino les experiencies humanes que cada dia vivim ,els que trevallem en una consulta.
Montse