Tot va començar amb una carta del RAC.Jo sabia que feien uns viatges , com a premi a la fidelitat ; pero maig vaig pensar que hem tocaria a mi.
Pero un bon dia hem van comunicar que per portar 20 anys al RAC ,hem convidaven a visitar la CAPADOCIA , aquesta meravellosa part de Turquia.
Com el meu marit , no podia venir, vaig demanar a la meva amiga Dolors, si hem volia acompanyar i aixins va ser com va començar la nostre aventura.
Ja en el avio vaig coneixar a la Paquita i al Paco, un matrimoni fantastic.
Despres de unes 4 hores , vem arrivar al petit aeroport de Nevsehir, a on nomes casi hi aterriça el RAC. Amb un autocar, el nº 2, per nosaltres , vem començar el nostre viatge.
El segon dia : visita a les muntanyes foradades .Son impresionants, el paisatge es com si et trobesis a la lluna.
Visita a GOREM. Si conserven les esglesies cristianes , dintre de la mateixa roca, inclus imitan les columnes de les esglesies romaniques, amb frescos molt ben conservats.
Tercer dia: visita a la ciutat subterranes de Ozkonak, hi vivien cents de cristians per protergir-se de les invasions arabs. Disposaven de habitacions amb quadres per els animals, cuines , dormitoris he inclus pous subterranis. podien estar molts dies sense sortir al exterior.
Tercer dia: KONYIA. Aquesta ciutat per molts es magica. Aqui hi ha el monestir dels DERVIXOS DANSAIRES, fundat per MEBLANA .
Meblana era persa, pero ja de jove va seguir al seu mestre que el va intruduir en aquest mon religios.A Turquia va funda els Dervixos , que a traves del ball amb moviments rotatoris arriven al extasis i a Deu. Tambe es trova el museu i la tumba de Mevlana.
Es una ciutat molt religiosa i es on pots veure mes noies amb indumentaria musulmana,amb peregrinacio en aquest magic lloc.
Al dia seguent anem a PAMUKKALE,i diuen el castell del coto.
Per el cami visitem HIEROPOLIS.Si trove la tumba de Marco Antonio , alla van viure la seva apasionada historia ell i Cleopatra.
Al arrivar a PAMUKKALE, els ulls et fan pampallugues de tanta blancor .Aigua calenta amb bicarbonat calci, forman cascades i piscines amb plataformes . El bany es molt agradable i relaxant.
La piscina principal es pot utiltzar pagan 12 euros , en ella si banya Cleopatra.
A continuacio amb l´autocar pasem per paisatges verts, plens de blat, patateres, i molts arbres fruites: cireres, magranes, presegues. Sembla que hem trovi al Baix Emporda.
El clima es sec ,`pero molt agradable.
Visitem EFES , la ciutat mes ben conservada d´aquesta part d´Asia , hi trovem la fabulosa biblioteca ,el temple de Adria i Artemisa i el teatre amb capacitat per 24.000 persones.
Arrivem a ESMIRNA , es un gran port petroler, es una ciutat molt cosmopolita.
Te un passeig maritim inmens , a on la gent passeja , seu a la gespa a l´ombre dels arbres, pesca o disfruta de les cafeteries fantastiques , que no tenen res a envejar las del Passeig de Gracia de Barcelona.
La gent es molt agradable, i la juventud molt moderna. Com deia el nostre guia Erçoi " Nosaltres tenim mes de europeus que d´arabs, per les costums, la llengua i la escritura.".
Al dia seguent anem a PERGAM, una joia la seva acropolis , tambe visitem el Hospital de Escolapio, a on aplicaven terapies naturals. L´aigua conte particules radioctives , i encare are vaig veure gent que recull aigua per endursa-le a casa seva.
En fi aquest viatge ha estat fantastic.
Gracies a tots els amics que hem conegut: Al Paco i la Paquita, a la Guen una cantant bonissima de jazz i el seu marit el Miquel, a la amiga de l´ofici de viure de Catalunya Radio, a l´Elvira de peluquera de Cardedeu, el matrimoni angles i el matrimoni de Montroig.
Gracies al nostre guis el ERÇOI, un 10 per ell, que ens ha fet estimar aquesta part de Turquia.
Ah ! m´oblidava de la nit meravellosa de la champions , del Barça amb el Manchester, el nostre hotel ens va posar una pantalla gegant a on vem poder viure el partit, cantant , cridant i celebran la victoria del Barça. TOT BON CATALA DEL BARÇA SERA.......
En fi moltes gracies tambe a la meva amiga Dolors, i al RAC per la seva gran organitçacio que ens ha fet descobri noves sensacions a la Capadocia, que no oblidarem.
Montse Boada
