sábado, 23 de mayo de 2009

EL CANIGO Maig 09











Toca el despertador, son les 6 del mati, de un disabte. Quina mandra que hem fa llevar-me; pero he quedat amb la Rosa Mª i l´Ernest que hem pasaran a buscar a les 7.




Una vegada prenc el meu cafe amb llet, tot canvia .




Crec que passarem un molt bon cap de setmana.




Despres de recullir-me a mi , pasem a buscar a la Montse, despres a l´Asuncion i al Pere i mes tard a la Inma i al Xavier.




Son les meves companyes de Podologia i els seus marits.




Al cap de dues hores ja pasem la frontera cap a França, i encaminem la furgoneta ( que hem llogat) cap al Canigo.




Deixem el cotxe al principi del cami i fent la pujada a peu, quin be de deu de naturalesa , quins ocellets que refilen , tot es precios.



El monestir es de l´any 1000, romanic , i esta en ferfectes condicions despres de la seva restauracio.



Actualment i viuen unes monges de la Comunitat de les Benaurances , que es dedican a la plegaria i a rebre als viatges com nosaltres. Ens porta la visita guiada una monja austriaca, pero que parla perfecte el frances. Visitem l´interior i ella ens parla del gran poeta catala Mossen Cinto Verdaguer, que escribi el poema EL CANIGO. La pell s´hem posa de gallina i faig fotos per ensenyar-les al meu pare ( un gran verdagueria).



Per la tarda anem a Vil.lafranca de Conflent , visitem el Castell, tot esta com acabat d´estrenar .Al recorre la galeria subterranea , surt un rat penat; els meus amics diuen que esta en nomina , per espentar la clientela.



Despres anem a sopar a prop de Vernet - les Bains, a on tenim l´hotel per dormir.



Un restaurant de disseny , EL TALLER, el sopar molt bo , amb una presentecio fantastica i a molt bon preu.



Jo dormo amb la Montse, doncs el meu home esta de viatge.



L´hotel es molt acollidor , amb un jardi magnific, que be que si deu estar pasant unes vacances¡.



L´endema marxem cap a Colliore; pero avans farem una paradeta a Orgues d´Ille sur Tet.



Es un paisatge fora de lo corrent , li diuen la Capadocia amb petit. Quan la natura es fa artista.



Caminem per els camins , tot molt perfecte com els francesos ens tenen acostumats.



Al mitgdia arrivem a Colliure .Es un port precios , amb castell , muralles i unes casetes de pescadors de molts colors.



Penso que haig de pintar un cuadro de aquests raco de la costa francesa.



Hi ha mercat i comprem ( per no perdre la costum ) formatge de cabra, pate i uns draps de cuina .



Dimem a la bora de la platja, amb un marc excepcional .



Despres caminada per el poble , ple de musics, que animen l´ambient .



I per berenar , no podia faltar una crep , amb molta mermelada de taronge.



Aquesta part del surt de França , esta plena de senyeres catalanes , i casi totom si no el parla ,enten el catala,



A les 10 de la nit arrivo a Barcelona



Tot anat fantastic.



Quins dies mes bons hem passat,



Quins grants amics que tinc.



Qui te un amic te un tresor.



Montse Boada