Xavier Mariscal 20-Novenbre 2010

XAVIER MARISCAL

Ahir vaig tornar a la Pedrera , per veure l’exposició del MARISCAL ; aquesta vegada amb l’escola de arts i oficis . El meu professor de dibuix , l’Enric , ens l’havia recomanat .

La primera vegada el meu fill Bernat , que va estudiar a l’escola Elisava ,com el Mariscal , me l’havia recomanat , en ella vaig conèixer l’artista mes enllà de la idea que tenia sobre ell a traves dels seus dibuixos i del Cobi . Vaig descobrir : el geni i l’innovador . Però ahir , gracies a la nostra guia , vaig entrar en el mon meravellós de les seves creacions .

Al entrar a l’exposició , de repent et sents un infant , volen tornar a la teva infància .

Desprès descobreixes un home intel·ligent transgressor i molt actual a traves dels seus dibuixos , els seus cartells , mobles , catifes i teixits per tapisseria ; i fins i tot et pots sentir una princesa a dintre de un vestit fet amb roba dissenyada per ell.

Després arribem al COBI tots recordem aquest polèmic personatge de les Olimpíades del 92 a Barcelona , que al cap dels anys sens a fet tan entranyable .Un pobre gos , segons diu en Mariscal, aixafat per un camió , que et demana tendresa.

També podem veure els dibuixos de fruita , verdures i menja en general , tan senzills ; però a la vegada tan màgics , que il·lustren el llibre de la Simone Ortega “ 1080 receptes “

El primer llibre de cuina , que vaig tenir , es un llibre fantàstic i per a mi imprescindible ; però la edició il·lustrada per el Mariscal , es boníssima . La he trobat a la Casa del Llibre , però te un preu molt elevat , i ara no me el puc permetre . Espero que me el portin els Reis .

Desprès venen els GARRINIS , uns sers meravellosos . Mariscal diu que allò que ell no pot fer els hi fa fer als seus garrinis . Van amb vespa ,en una romàntica posta de sol a les illes . Prenen un refresc davant dels mar i parlen , parlen i parlen amb temes diversos , com molts voldríem fer . Son el projecta mes personal de Mariscal : el Fermin , el Julian i el Piker , son personatges del seu passat .

El que Wald Disney , no sap , es que son sortits de un desliz entre un gos i la dona del Miquey , i ven mirat poder SI !.

No ens podem perdre la part de la col·laboració amb el Trueba , han fet una pel·lícula.

Chico i Rita , que es una delícia , estic esperant que la estrenin a Barcelona .

En fi , l’exposició , es molt bona , esta realitzada per el seu germà Pedrin i el seu equip , i ha sabut captar molt be , el que el públic vol , per conèixer mes de aprop , aquest personatge , tan polifacètic , i tan alegre en les seves creacions .

En Xavier Mariscal ,va néixer a Valencia el Febrer del 1950 , ara ha fet 60 anys ,de petit a tota hora dibuixava , va estudia a Valencia , però els anys 70 ve a Barcelona i estudia disseny a l’escola Elissava .

Adopta el nom de MARISCAL , ja que ell com tots els seus 11 germans es diu Errando Mariscal .

Però degut al seu avi matern Mariscal , que segons diu la seva pròpia família , era un taranbana de Saragossà, que va voler fer fortuna casant-se amb una noia molt rica ; però la novia que a mes era molt guapa es va morir , i llavors l’avi es va casar amb la germana que era molt lletja . Desprès del viatge de noces , alterna la vida familiar amb una relació adultera , fins que toca els diners de la seva família política , i ja no pot mantenir mes la doble vida. El matrimoni es va separar i l’avia no va voler saber res mes del cognom Mariscal , de manera que cap dels seus nets el portessin. .

Javier va canviar la voluntat de l’avia , per anar contracorrent i recupera el cognom : Javier Mariscal Errando , germa dels Errando Mariscal .

Els pares van morir als 57 anys , i els germans grands es feren càrrec dels petits .Eren una família molt nombrosa . Això fora de fer-los desgraciats els va fer forts , alegres i espavilats per obrir-se camí a la vida .

En fi , no us perdeu l’obra del Mariscal . Mai i trobareu violència . Sempre optimisme , alegria e innocència , que crec que avui en dia tots tan necessitem .

Montse Boada

UN ANGEL

UN ANGEL

Ahir varem anar a l’enterrament de la germana de una amiga de pintura .

Desprès de una curta malaltia plena de dolors per part de ella i de tots els familiars , a la fi va descansar .

No tenia fills , però els nebots han estat sempre al costat dels tiets , i els han estimat com si uns segons pares tinguessin .

La cerimònia de encomiat va ser al tanatori de San Gervasi , molt de disseny , amb un aire Zen .

A la sala de la capella , molts amics i familiars que volien donar el últim adéu a una noia estimada per tots .

Uns musics van tocar unes magnifiques melodies , molt adequades per la ocasió i llavors va sortir el capella .

Va comença la cerimònia , tot correcta , fins que va arribà desprès de la lectura , a voler dir unes paraules .

Normalment , jo a casi tots els enterraments , he sentit que es parla del difunt amb mes o menys encert .

Però en aquest cas , a mi personalment , no hem va agradar gens .

El capella de una manera burocràtica i com per obligació , explica el que havia fet aquell dia , , que desprès de llegir el diari havia vist noticies bones i altres de dolentes , que mes tard li havien entregat els noms dels difunts . Desprès es va dedicar a parlar de la lectura , que aquest cas era de Jesús crucificat . En fi un rollo ! .

Quant ja casi s’acabava la cerimònia , el viudo va pujar a dir unes paraules .

! Quina tendresa ¡.

Parlava que ell s’havia casat amb UN ANGEL , que sempre s’havien estimat , i que el cor de la PILI , era tan grand que tothom hi cabia . Ajudant a amics i familiars .

Que havia cuidat com ningú de ell .

I que al seu costat havia passat els millors anys de la seva vida .

Crec que ella , l’estava escolta’n , amb aquella anima tan grand que havia tingut i se sentiria molt orgullosa de les paraules d’aquell marit , que com pocs , sabia reconeixa el que ella durant tota la seva vida havia fet .

- Tothom va plorar , perquè aquelles paraules , sortien de dintre del cor .

Desprès va pujar una de les nebodes , filla de la meva amiga , . Com va poder , amb els ulls plens de llàgrimes , va llegir un vers , que el seu oncle havia escrit pocs dies abans de morir la seva esposa , quant ja induïda per els sedants , va tancar els ulls per no tornar-los a obrir .

Un vers preciós , ple d’aquell sentiment que nomes els grands amants poden sentir .

La Pili pot estar orgullosa de la seva familia .

I segur que desde el cel , els cuidarà i els guiarà .

Jo no la coneixia personalment ; però a traves de la seva germana Manoli , vaig saber que era una persona : dolça , carinyosa i extremadament generosa .

Montse Boada

MISIA

MISIA

24 de setembre 2010-

A traves de la mare de la autora , vaig conèixer el llibre PARIS era MISIA . Fins aquell dia el nom de Misia era desconegut per mi . A mida que anava llegint el llibre , me anava enamorant del personatge , amb una vida intensa i una època que li va tocar viure , que sempre he pensat que si tornes a nèxia m’agradaria aterrar en aquest segle .

El llibre esta meravellosament escrit per Isabel Margarit , molt ben documentat i amb una escriptura que fins l’últim moment et fa reviure totes les vides de la nostre MISIA .

-El seu nom era Sofia Olga Zenaida Godebka , però tot Paris li deia Misia .

El seu avi era un famós poeta polonès però amb la ocupació rusa es va exilia a França , el seu pare era escultor .

De petita va viure una infància infeliç degut a la mort de la seva mare . Gracies a les recomanacions de la seva madrastra va estudia piano .

Molt jove es va escapar de casa i marxa a Londres , desprès a Paris a on donar classe de piano a famílies acomodades , per poder subsistir .

Allà coneix a THADEE .Misia era una jove amb una bellesa seductora .Ell tenia 4 anys mes .El 1893 es van casar .I eixís es van convertir en la parella de moda de Paris.

Mes tard Misia es va traslladar a viure a Valvins , allà ella tenia el seu espai de pau i llibertat . Allà la visitaven els millors pintors : VUILLARD, BONNARD , i TOULOUSSE LAUTREC .

Aquets pintors tan diferents entre si van pintar a Misia , quant cosia , muntava amb bicicleta o tocava el piano .

Vuillard es va enamorar de ella , però sempre va ser un amor platònic .

Toulousse Lautrec , també va ser un dels seus enamorats , Misia el cuidava , el mimava i també s’enfadava amb ell , però era cada vegada mes forta la baixada als inferns , sense que ningú pugues fer-hi res .Va morir el 1901 als 36 anys .

Als 28 anys , Misia era una dona molt atractiva i en aquesta època va conèixer a EDWUARDS , un milionari , que sempre aconseguia el que volia , i no va parar amb les seves males armes ,fins que Misia va deixar el seu marit Thadee , i anés a viure amb ell .

Mes tars Misia coneix a SERT , el 1908 , a traves del pintor Forain .

Sert ,un artista barceloní que començava a ser apreciat en las altes esferes de l’art .

Ella acabava de deixar a Edwards , que se havia enamorat de un altre dona ,

Misia i Sert van ser amants durant 12 anys i el 2 d’agost de 1020 van decidir casar-se , per ella el seu tercer matrimoni . Sert va tenir moltes amants , però sempre deia “ ella es la única dona capaç de comprendrem i suportar-me “ .

Un dia de 1925 Sert estava al seu estudi , van trocar a la porta , ell mateix va obrir la porta , i es troba amb una noia alta i esvelta,de cabell ros i grands ulls grisos .

“ Soc la princesa MDIVANI i soc escultora “ .

ROUSSI que eixís es deia havia nascut el 1905 a Georgia .

Sert es va quedar impressionat d’aquesta jove , i va decidir que podien treballar junts i aviat la va seduir .

Misia es va adonar de la obsessió del seu marit i va decidir visitar-la a casa seva i va quedar enamorada de la noia , li semblava que era la filla que ella mai havia tingut .

Tot Paris parlava del trio entre Sert i les dues dones .

El 1927 Misia i Sert es van separar , però mai deixa d’estimar a Sert i a Roussi .

Aquest estiu Josep Playa , a traves de La Vanguardia , relata la historia de la tragedia del príncep MDIVANI i la baronessa THYSSEN .

El 1 d’agost de 1935 , fa 75 anys , un cotxe descapotable a tota velocitat , es dirigia a la frontera francesa , els seus ocupants eren : el príncep Mdivani i la baronessa Thyssen ,

A l’altura de Albons ( Baix Empordà ) , van tenir un terrible accident , el princep que era germà de Roussy , la dona de Sert , va morir i la seva acompanyant va resulta greument ferida .

Ella anava cap a la frontera , per agafar un tren que la portaria a Paris per reunir-se amb el seu marit , el baró Thyssen .

Els amants estaven passant uns dies al Mas Juny , la casa dels Sert , a la vora de Palamós . Ella era la baronessa ungaresa Maud von Thyssen , 26 anys , casada amb el magnat alemany Heinrich Thyssen –Bornemisza , pare del que mig segle mes tard es va casar amb Tita Cervera .

Sert va presidir l’enterrament de Alexis Mdivani , el 3 d’agost , al cementiri de Palamós .

Aquell accident va produir unes ferides terribles a Maud Thyssen que van deriva amb divorci i va destrossa la vida de la germana d´Alexis ,Roussy Mdivani , que li tenia una adoració casi incestuosa , segons explicava Sert .

El 17 de setembre Maud abandona la clínica bastant recuperada i es dirigeix a Villa Favorita per descansar .

En canvi Roussy mai va superar aquella mort , al saber-ho Misia va agafa un tren i es va presentar a Palamós, per poder estar al seu costat i poder consolar-la .

Roussy va comença a pendra morfina ,com feia Misia per suportar els seus mals .

Es van traslladar a Paris , però Sert deixava molt sola a Roussy , degut a la seva feina per tot el mon , i va ser Misia qui va córrer al seu costat per cuidar-la .

Roussy , va morir en una clínica de Suïssa el 1938 amb 32 anys .

Es curiós com les vides de les dues dones es va unir i mes curiós descobrir que van anar a parar al Baix Emporda , a on jo passo tan bones estones .

Us recomano el llibre , Paris era Misia de Isabel Margarit , descubrireu moltes mes histories , i tindreu sentiments d’alegria , de felicitat i de tristesa , recorren la vida d’aquesta dona fantàstica.

Montse Boada

LA CAROL

La CAROL es una dona atractiva , distingida , alta i prima , de pell molt blanca , i amb el cabell recollit com la Grace Kelly . Va nèxia al Marroc ; però dedueixo que de pares estrangers . Treballava com a secretaria en una fabrica d’automòbils .

I allà va anar a demanar feina en JOAN , un xicot que volia provar fortuna al estranger . Venia de una família catalana acomodada .

Nomes veure’s es van enamorar i al cap de l’any es van casar . En oposició de les dues famílies . La de la CAROL perquè no es fiaven del Joan , els seus germans pensaven que s’aprofitaria d´ella i desprès la plantaria . I la del Joan perquè aquella noia no era de la seva categoria .

Ells van passar de les famílies i van seguir amb el seu amor .

Al cap de un any es van casar i aviat la Carol, es queda prenyada , però pati un avorto .

Al cap de poc temps es un altre avorto , aquest degut a un terrible accident de cotxe .Un home que anava begut es va tirar a sobre d’ells . Aquest senyor , no parava de dir una i mil vagades “ Jo que no bec mai , però venia de una celebració .....” Es va portar molt be amb ells , i tots els dies que la Carol va estar a l’hospital la va anar a veure-la , omplin de flors tota la habitació .

A la fi semblava que el primer fill anava a bon port , i el Joan va decidir anar a Barcelona , perquè la seva dona paris en una clínica .

Va nèxia la primera nena , desprès la segona , desprès la tercera , i el quart va ser un nen .La família del Joan continuava veien a la Carol amb no massa bons ulls . No entenien que ella treballes i fos una dona moderna e independent , quant totes les seves cunyades vivien sense fer res .

En aquella època nomes treballaven las que ho necessitaven .

La felicitat d’aquesta parella va durar poc . En Joan als 38 anys va morir de un càncer.

I la Carol , va quedar sola amb els 4 fills .

Tots van estudiar carrera universitària a base de molts sacrificis . Tots treballaven mentre anaven a la universitat .

Avui en dia la Carol es feliç de viure a Barcelona , a on ha creat una meravellosa familia amb fills i nets .

Ella a vegades se sent molt sola , Pensa que amb el seu marit al costat la felicitat seria infinita .

Però en aquest mon , tots tenim una missió , i la seva encara esta aquí fins que Deu vulgui .

Montse Boada

AMICS DE PINTURA Juliol 10

AMICS DE PINTURA

El dia 1de Juliol , varem celebrar , a casa meva , el final de curs , amb totes les companyes de pintura .Un dinar senzill : amanides variades i la fideua , un clàssic a casa meva , de postres : fruita i llaminadures fetes per dos amigues . La Carmen Perez ens va fer bunyols de l’Empordà , i la Fina , una virtuosa de la pastisseria , bunyols i nata cuita , tot exquisit .

A l’hora del cafè hem van regalar un detall de plata . Son molt esplèndides i jo no hem mereixo tant ! .

Varem fer fotos de record i al passar-les a l’ordinador , hem vaig emocionar .

La nostre amistat be de fa casi 10 anys .

Varem començar a fer dibuix i pintura a l´Escola de la Dona .

La ELVIRA , va ser la meva companya des de el primer dia , sempre hem anat juntes , ara anem els dilluns a l´ estudi de la Ester. Els gratacels que l´Elvira pinta son impressionants .

Desprès varem conèixer a la MANOLI , viu a Masnou , ara també be a l’estudi de la Ester , es una grand pintora de personatges de il·lustració .

Fen el primer curs de pintura van venir altres companys : la Carmen Perez , la Teresa Farre ,el Josep , la Teresa Seve i la Carmen Estrada.

La CARMEN PEREZ , pinta uns quadres de Granada , ciutat a on ella va nèxia , que sembla que realment estiguis veien la Alambra .

La TERESA FARRE , es una noia tot cor , es mestra . Sempre esta contenta i fent feliços els del seu costat .

La TERESA SEVE , viu a Calafell ,ara es dedica a fer escultures ; i sempre que la seva salut li permet ve a dinar amb nosaltres .

El JOSEP , feia poc que s’havia quedat viudo , i va caure en una depressió , per distreure’s va venir a l´Escola de la Dona , i aviat es va integra en el nostre grup .No se si es el nostre protector o el nostre protegit ! .

La FINA ,a part de bona pastissera , es també una bona practicant de les arts plàstiques , una noia sempre a punt de ajudar-te .

La CARMEN ESTRADA , era mestra de l´Escola Ipsi . Sap de tot , i te unes mans de plata ; igual fa un cistellet amb canya , un ramet de flors seques , un dibuix amb aquarel·la o una escultura preciosa .

Mes tard vaig coneixia a la ESTER JUNCA , es la nostre organitzadora de viatges .Que volem anar a Madrid ,a veure exposicions , ella ens prepara els bitllets de l´Ave , els horaris dels museus ,les entrades i fins i tot busca un bon restaurant . Es un sol .

En fi al veure les fotos del grup , he pensat que tinc molta sort de tenir uns amics tan fantàstics , que igual donen que reben amor .

El professor Bolilla , diu que en una parella , l’important es que al cap dels anys , la parella esperitualment s’enriqueixi .I que si no es eixís la parella s´ha de trencar , perquè sinó ens estem perjudicant .

Jo crec que en l’amistat passa eixís .

Si una amistat et fa mal es millor deixar-la .

En el nostre cas , cada últim dimecres de mes , anem a dinar tots plegats .I sempre hi ha un no se que i un que se jo ,que ens fa anar tots junts .

I penseu que : “ EL QUE TE UN AMIC , TE UN TRESOR “ .

Montse Boada

TUNICIA

VIATGE A TUNISIA

L’any passat amb una oferta del RAC , la meva amiga Mª Dolors i jo , varem anar a la Capadòcia ; com que el viatge va ser fantàstic , aquest any vem repetir amb el RAC i hem anat a TUNISIA ,

De moment , no estava gaire animada per anar-hi ; però ja havíem pagat , i a mes era una setmana de vacances .

L’últim dia a la consulta , vaig tenir a la Dra. V. , que hem va dir que unes companyes seves havien fet el mateix viatge feia un mes , i no els hi havia agradat gents. També vaig tenir a les germanes bessones B. , que amb 88 anys han viatjat per tot el mon , i també hem van donar una informació negativa .

Eixís que amb poca il·lusió, varem anar cap a l’aeroport .

L’avio sortia a les 15,35. Bona hora .

El meu marit ens va acompanyar , i a l’hora en punt sortíem amb destinació TUNISIA ,amb Air Europa . Un vol molt bo.

Amb una hora i 45 , arribarem .

Amb autocar ens van du a l’hotel , cap a PORT el KANTONI.

Aquesta vegada érem un grup molt reduït , nomes érem 15 persones .

L’hotel ,força be , un 4 estrelles .

Sopar amb bufet obert .

2º dia – Anem a EL JEM , ara es una ciutat tranqui-la, però fa 2.000 anys , era una de les mes importants de l’Africa , gracies a la producció d’oli .

Al 230 d.C. es va construir l’amfiteatre , copiant el Coliseu de Roma ,era el mes gran de l´Africa , podia tenir 35.000 espectadors . Esta molt ben conservat i en ell es celebrant importants concerts .

Per la tarda visitem a MATMATA ,una casa troglodita , típica dels pobles berebers construïdes dintre de les roques .

Desprès marxem cap a DOUZ ,coneguda com la porta del desert .,

Hi han unes 300.000 palmeres que varen plantar el 1911 , els francesos ,perquè els pobles nòmades es tornessin sedentaris i no molestessin al govern .

Anem al desert del Sàhara , dalt de un dromedari , per las fantàstiques dunes, kms i km. de sorra , una sorra de color rosa , molt fina .Diuen que quant bufa el Siroco , es impossible caminar per elles .Per això els berebers ,utilitzant tendes beduïnes en contes de cases , perquè al mati s’espolsa ¡ I tot net ! .

3 dia –Anem amb 4 / 4 , al desert de ZAAFRANE i NOVIEL , passant per les dunes i els oasis , per sentir la sensació del Paris-Dakar . ¡ Quina emoció! El cotxe amunt i avall . ¡ Sort que he pres un Primperan. ! .

Desprès pesem per els llacs salats de CHOTT EL JERID a on podem admirar els seus miratges .Antigament Tunísia era molt important ,perquè venien gent de tot arreu a buscar la sal ,per poder conservar els aliments.

Abans de dinar anem a TAMERZA i CHEBIKA amb un fascinant paisatge vermellenc amb canyons , que be amb recorden els que vaig veure al “ Cañon del Colorado “ .

El guia que ens acompanya es bereber ,però parla molt be el català , ens ensenya les cascades i tot aquell paisatge i ens explica que ha après la nostre llengua veien la televisió per satèl·lit ,ens diu “ visca el Barça , i visca Catalunya “ .Mai m’hagués imaginat sentir aquesta expressió ,en un personatge com ell ,vestit amb la tunica blanca i el seu turbant blau .

4 dia – Avui ens hem llevat a les 5 del mati , perquè hem d’anar cap al nord , fins a HAMMAMET.

El viatge es llarg , però el paisatge val la pena .De mica en mica va variant ,primer els llacs de sal ens acompanyen duran hores ,desprès comença el verd de les palmeres , i mes tard , les oliveres ; moltes oliveres , també veiem vinyes i arbres fruites .

Parem a KAIROVAN , la capital religiosa , considerada la quarta ciutat sagrada de l´Islam , desprès de la Meca , Medina , i Jerusalem .

Quant els àrabs decidiren dedicar-se a la conquesta del Magreb ,van elegir la terra a on esta Kairovan . Es diu que en el 668 va apareixia una font , dintre d´ella es va trobà una copa d’or que s’havia perdut anys enrere a la Meca . Segons diu la tradició a Kairovan surt aigua que arriba directament de la ciutat santa .

Una vegada ens instal·lem a HAMMAMET , comencem tres dies de visites per els voltants .

5 dia – Visitem SOUSSE i MONASTIR , a Monastir anem a veure el mausoleu de HABIB BOURGUIBO , el governant que va aconseguí la independència tunicina ; ell va nèxia en aquesta ciutat el 1902 .

El mausoleu es preciós, una construcció molt cuidada , amb una cúpula rodona i en el interior una caixa de marbre molt treballat , que guarda les restes del president .

Desprès anem a la medina , carrers estrets ,plens de botigues amb tota classe d’articles; tothom vol vendre ,i el regateig arriba fins al 50% .

6 dia – Anem a CARTAGO . La primera ciutat que es va edificar per els fenicis es deia BYRSA , la llegenda diu : que una princesa molt guapa , que es deia Elissa Didon , va arriba , i li va demanar al que governava el territori , 1 quadrat de terreny , ell va accedir i ella que a mes de guapa era molt llesta , va tallar una pell d’aquesta mida a tires i va fer el perímetre de la ciutat actual.

Mes tard amb les guerres púniques van arribar els romans i van fundar Cartago i les Termes d´Antonino . Te unes vistes fantàstiques sobre el mar .

Per la tarda anem a SIDI BOU SAID . Una ciutat espectacular amb les cases de color blanc immaculat i les finestres totes blaves ,capaç d’enamorar a qualsevol pintor .

Esta a pocs kilòmetres de la capital . Plena de restaurants i locals per prendre un te tuneci .

Molta gent famosa ha passat per aquesta ciutat : Cervantes ,Flaubert , Simon de Beavoir , Chateaubriand i molts pintors de vanguardia ,com Paul Klee .

Tinc moltes ganes de pintar una sèrie dacseta ciutat .

També visitem Tunisia , la capital i la seva medina antiga.

7 dia – Per la nit sopar espectacle amb dança del ventre incloïa .Molt guiri, pero les ballarines son molt guapes i ballant molt be .

El hotel que tenim a Hammamet es de 5 estrelles , davant del mar . Com que les excursions son de mig dia , aprofitem de descansar a la platja , nedar a les seves piscines o relaxant-nos amb un massatge de oli calent , amb essències anti-estrés . Nomes per com surts desprès d’aquesta experiència , ja val la pena el massatge ;

Les mans de la massatgista , molt professional , corren per tot el teu cos , lliscant amb l’oli calent que poc a poc et va posant a sobre .Inclús et fa un massatge per tot el cap .¡Una passada !

També amb un trenet desde l’hotel anem a Hammamet , la seva medina i el seu port .

Comprem els ultims regals : cinturons fets a ma , plata molt ben treballada i ceràmica blanca i blava , amb dibuixos de peixos tipica dels berbers . Ah! I dàtils , roses del desert .

En fi aquesta setmana ha estat molt interessant . Hem après les costums dels nòmades , hem disfrutat dels seus pobles i de la seva gent i tambe hem fet bons amics de viatge :

La parella jove de Lleida : el Roger i la seva xicota ,psicòlegs de una ONG.

El Pauli i la Estela , que feien el primer viatge sols , sense els seus nens .

La Tere i el seu marit de Reus .

La Roser i el Giacomo , sempre parlant del seu gos golden , guapíssims.

El matrimoni de Badalona , molt simpàtics,

El Francisco , també de Badalona , que viatjava sol , però que aviat el varem adoptar . Havia , anat per mig mon acompanyant el Juventud de Badalona .

També una parella de Tarragona , de poques paraules .

Crec que la meva amiga Mª Dolors ,també ha passat una setmana fantàstica , que segur que no oblidarem . Gracies al RAC , a Tunisia i als companys de viatge .

Montse Boada ,

23 ABRIL - SAN JORDI a CATALUNYA

San Jordi , segons Joan Amades , des de el 1094 , es nomenat patró de Catalunya , per Pere I , desprès de guanyar la batalla de Alcoraz al Rei àrab Almozaben .

La tradició de regalar roses , no arriba fins el 1840 , a la fira dels enamorats , i la de regalar llibres no neix fins mes endavant coincidint la mort aquest dia de Cervantes , Shakespeare i Josep Pla , comença el dia del Llibre .

La llegenda de San Jordi , ens diu que hi havia un drago que amenaçava tot el regne , i cada any se li oferia una jove per menjar-se-la , fins que un dia un cavaller anomenat JORDI ,va lluita amb el drago i clavant-li una llança el va matar , la sang del drago es va convertir amb roses vermelles .

Els meus primers dies de San Jordi , que recordo son els de la meva adolescència . Cada 23 d’abril totes les amigues del cole , esperàvem amb impaciència , qui ens regalaria una rosa . Confesso que ni van haver molts sense ni una sola rosa .Somiàvem amb el príncep blau que ens havien promès .

Quant vaig conèixer al qui ara es el meu marit , no faltar ni la rosa ni el llibre , i eixís fins el dia de avui .

Quant els meus fills eren petits , jo els hi donava diners perquè compressin una rosa cada un , i jo els hi regalava un conte . Perquè aprenguessin les tradicions catalanes , i perquè quant tinguessin parella poguessin viure aquesta diada tan fantàstica .

Doncs be , aquest San Jordi , vaig sortir a les 10 , amb sabata plana ,amb la llista de llibres i horaris dels escriptors que hem podien firmar el llibre corresponent . Es una costum que tinc de regalar el llibre amb la signatura de l’autor .

A les 11 vaig comença a la llibreria Maite , amb la NEREA RIESCO , “ El elefante de marfil “ , hem va dir que era la primera , i que li feia molta il·lusió , poder viure aquest dia a Barcelona , el llibre era per el meu fill grand , que viu a Praga , i al comentar-li , hem va dir que just la seva pròxima novel·la , transcorre en aquesta ciutat , i que buscava informació sobre “ la calle del oro “ , jo li vaig dir que el meu fill ja es posaria en contacte amb ella per mail . Una noia a part de guapa encantadora .

Desprès a les 11,30 , li toca a l’ALBERT ESPINOSA , “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo “ , tot un personatge : director i actor de cinema , escriptor i guionista . A la cua hi havien un munt de jovenetes totes fans a morir de l´Albert , fins hi tot es van fer fotos amb ell , per penjar-les al Face book . Quant en va tocar a mi , li vaig dir que era per el meu fill Bernat , i hem pregunta “ i tu com te dius ? “ , hem vaig quedar una mica parada , però li vaig contesta “ Montse “ , Al donar-li les gracies amb la ma , hem va fer un parell de petons , no m’estranya , que tingui tantes fans ..

A les 12 , firmava la PILAR RAHOLA “ el rei Artur “ , era a la Rambla Catalunya , estava plena com un ou , no hi cabia ningú mes , I la cua de la Rahola mes que mes . Quant hem va tocar , li vaig dir que era per el meu pare , que també escrivia ,ella molt amable li va dedicar “ al senyor Antoni Boada .... “ , també varem parlar sobre la columna que te a La Vanguardia , que jo sempre llegeixo i generalment estic amb acord amb ella .

A les 12,30 hem tocava el llibre del XAVIER SALA MARTI “ diàlegs sobre Sala Marti .“ , estava esgotat amb català , i a part tenia 3/ 4 de hora de cua , no m’ho podia permetre ., doncs a la 1 havia d’estar a la Catalonia ,

Vaig ser la primera , el senyor EMILI TEIXIDOR , a la 1 en punt . el llibre “ els convidats “ , ,tot un senyor , pausat , respectuós ,,era un llibre per el meu fill Oriol , crec que li agradarà, doncs el Teixidor escriu molt be i me l’han recomanat molt .

També , vaig comprar “ Se sabrà tot “ del XAVIER BOSCH per el meu home , i un de una parella àrabs per la meva jove .

Per la tarda vaig anar a treballar . Totes les meves pacients van marxar de la consulta amb una ROSA , moltes era la primera i la única que reverien . Nomes veure la cara de emoció , ja valia la pena el que havia pagat per elles .

També van tenir-ne les meves companyes i la secretaria .

Quant vaig plegar , encara que era tard , vaig anar a casa dels meus pares per porta-li la rosa a la mare , i el llibre al pare i a la meva germana ; el de la Rahola per el pare i per la Mercè, “ Olor de colònia “ . Van estar molt contents.

Al arribar a casa aquest dia sempre tot pot ser una sorpresa , hi haurà una ,dos o tres roses ? . Doncs aquest any quatre , Que bonic , casi hem salten , les llàgrimes . Vaig repartir els llibres . Tots van agradar molt , espero que també quant els llegeixin ¡ .

Crec que aquesta diada es una de les mes boniques a Catalunya , : Les cases engalanades amb senyeres, els carrers pels de parades de roses i de llibres ,

Un dia molt romàntic, un peto aquest dia del teu enamorat , es molt mes dolç que cap altre dia , al menys per a mi .

Les parelles mes ensucrades que mai , com si aquest dia fos únic al calendari .

Els turistes que queden parats al veure la nostre festa , i la comparteixen .

En fi un dia rodo ; però mes rodo va ser quant el meu fill desprès de donar-me la rosa hem, va llegir la dedicatòria que l´Albert Espinosa li havia posat , “ Per en Bernat , la teva mare Montse , es genial , Petons “ .

Segurament es la dedicatòria que sempre posa , ; però en aquest moment realment hem sentir GENIAL , a tothom ens agrada que ens diguin una paraula bonica .

¡ I costa tant poc fer feliços als altres ! .

MONTSE BOADA .

BUDAPEST - VIENA - visita cultural i gastronomica

19-3-10 BUDAPEST i VIENA – viatge cultural i gastronomic

Aprofitant que el meu fill gran estava a Budapest l’anem a veure.

A les 7,30 del mati , agafem un vol directe amb Vueling ; el viatge es perfecte , l’avió no es mou i l’aterratge digne de un pilot amb experiència

Arribem a les 9,30 . Bona hora per visitar una ciutat ¡

La temperatura es molt bona 10 º C , diuen que el dilluns encara va nevar

El meu fill Francesc , el meu fill gran , ens ve a buscar amb el seu cotxe .Fem una volta per Budapest : el PARLAMENT, la UNIVERSITAT , el CASTELL DE TRANSILVANIA ( el van traslladar pedra per pedra, des de Romania ); però ara al costat del riu fa molt goig , a Buda , el CASTELL ,i vista panoràmica de la ciutat , el riu i els seus meravellosos ponts.

Al migdia anem a dinar a un restaurant grec , davant del riu al carrer Rakpart, no se el nom ,però el menja es molt ben elaborat : albergínia farcida , musaka , amanida de tomàquet,pop , i de postres un pastis de llet fregida ,.Ah¡ i caputxino .

Ara a descansar al Hotel ERZSEBET, molt cèntric i correcte. A mitja tarda visitem els banys SZECHENYI.

Tota Hongria , esta plena d’aigües termals i nomes per lo relaxant que resulta introduir-te en una de les seves piscines ja val la pena un viatge en aquesta nació. Els banys Szechenyi, son de la època imperial consten de unes piscines interiors ,amb sauna a mes de 100 º C i altres amb gel.

Pero la mes impressionant es la piscina exterior a on pots banyar-te en una aigua a 38º C i fora de la piscina haver-hi neu. Pots llogar una cabina , tovallola i disfrutar de l’ambient.

Per la nit un passeig per la zona peatonal , plena de les millors botigues .

Arribem fins a la Basílica , tota il·luminada ,amb una quietud ,sense ni un cotxe .

El invent de fer ciutats peatoneals es fantàstic . ¡ Això es fer turisme !.

Desprès anem a sopar al POMO D´ORO , un restaurant italià de moda . Al entrar ens trobem amb molta gent “ guapa “ amb vestits de marca i molt disseny . Mengem : Amanida de rucula amb formatge , embotits italians ,de segon : filet de dorada amb crema de carbassó ¡ boníssim ! i ells : pasta feta al moment a dins de un formatge parmesà flamejat ¡ espectacular ! .

Anem a dormir ,perque avui ens hem llevat a les 5 ,

Al dissabte al mati , m’entres el meu home treballa , aprofito per anar caminant , una mitja hora , per l’avinguda ANDRASSY ,semblant a la Diagonal de Barcelona . Molt ample ,amb cases senyorials molt reformades , ambaixades i zones per bicicletes ,peatons i cotxes .

També i passa el metro , per ser ; el metro mes antic d’ Europa ,

Però hem ve de gust caminar , fa solet i temperatura primaveral , 16 º C .

Al final de l´Avinguda es troba la PLAÇA dels HEROIS i en ella el MUSEUM OF FINE ARTS BUDAPEST . Hi fan una exposició de impressionistes i no m’ho puc perdre : Degas , Monet , Renoir , Cezanne , Gauguin , Matisse Broque i Picasso .

Monet es el meu preferit .

Ha valgut la pena ¡ Tots els quadres son molt bons .

Uns paisatges dels jardins de Monet , uns arlequins de Picasso , ballarines de Degas , un Renoir esplèndid ; però el quadre que m’ha impressionat es un de un pati de un psiquiàtric ,ple de malalts , pintat per Van Goog , de quant ell hi va estar ingressat .

Visito de passada , al costat de Andrassy la Basílica per dintre .

Anem a dinar a un restaurant italià al costat del nostre Hotel : TRATORIA TRINARIA da PIPO da SICILIA .: Pasta a la rabiata , pasta matritciana i pasta amb gambes i carbassó .Cafè italià .

A la sortida veiem una maquina de tallar embotits manual . L’amo del restaurant ens explica que la va comprar a Amèrica i que li va costar 6000 euros , nomes d’arreglar 2000 , però es tot una peça , ens explica que a Hungria nomes ni han tres de iguals , te mes de 70 anys i va de meravella .

Desprès de dinar marxem amb cotxe cap a VIENA .

Camps immensos , tots verds . Per el camí trobem varius “ Bambis “ que estan protegits i menja’n lliurament .

També molts molins de vent per fer energia eòlica.

Gracies al GPS trobem l’hotel fàcilment . Esta a uns 15 minuts del centre , es un NH .

Anem a voltar per la ciutat : PALAU REAL , OPERA , MUSEU ALBERTINA i caminant per les avingudes imperials , els parcs i edificis senyorials .

Aquí la ciutat tota sembla acabada d’estrenar .

Sopem amb uns amics del Francesc , en un restaurant ARGENTI , una carn boníssima.

El diumenge anem al MUSEU BELVEDERE , per admirar la col·lecció de GUSTAV KLINT , impressionant : els quadres de flors , jardins de gira-sols , i les dones modernistes i els quadres durats de Klint ; però a la vegada podem visitar els dos palaus de BELVEDERE del segle XVIII , com a residencia d’estiu del Príncep Eugeni de Saboya . Els jardins i el palau constitueixen una de las mes esplèndides obres arquitectòniques barroques del mon . Des de a on es pot veure un panorama espectacular de Viena .

Al sortir del Museu , just al costat es troba la CERVESERIA SALM BRAI , al carrer RENNWEG 8 . Es típica austríaca i la cervesa que es fan ells es francament molt bona . Demanen varius plats típics : Formatge reboçat , crep de carn , codillo , pastis d’espinacs i no podia faltar les salsiches i les escalopes vieneses acompanyada de salsa de grosella i amanida de patata .

Estem tan tips que nomes prenem capuchino de postres .

Per la tarda , passeig per la zona peatonal i sopar en un restaurant TURC , encara que per el nom no ho sembla es diu LEVANTE , al carrer Mariahilferstr. 88 .Demanem : pizza turca amb albergínia i formatge molt bona .

Desprès veiem el ZARAGOSSA – BARÇA , 3 gols de MESSI ,no ens podia fallar i 1 de Ibranovitch encara que el Zaragossa ens ha fet 2 .

El dilluns a les 3 vol de tornada directe .

Ha estat un viatge cultural , gastronòmic fantàstic .

AH ¡ i si veniu no oblideu passar per uns BANYS TERMALS , us canviarà la vida .

Montse Boada

NEVADA a Barcelona , 2010

NEVADA A BARCELONA 2010

Dilluns dia 8 de Març , l’home del temps ha anunciat per avui una gran nevada a Catalunya . Vaig a pintura , fa 8 graus i no sembla que es vagi a complir la predicció .

Al migdia a l’hora del dinar , sento les noticies per la tele i diuen que la nevada puja cap a Girona, cauen quatre volves de neu , molt poques , i agafo el cotxe per anar a treballar , com sempre ; es dilluns i vaig molt carregada : flors per la consulta ( m’agraden molt les flors ) , tovalloles , les bates netes etc. etc..

A mitja tarda , la nevada es cada vegada mes intensa , veig les taulades per la finestra ,totes cobertes de neu ; ¡ Que bonic ! .

Casi totes les visites trucant per anular , no poden venir ,els autobusos no funcionen .

A les 6 , decidim anar cap a casa . El meu fill Bernat , me envia una foto a traves del mòbil , amb tota la casa nevada ; i hem recomana que no pugi amb el meu cotxe. El deixo al pàrking ; i vaig a peu fins al Passeig de Gracia , per agafa la línea 3 , per el camí haig de anar amb compte , perquè hi ha molt gel i rellisca ¡ Nomes faltaria , que hem tranques una cama ! .

Els trens de Sarrià, Tividabo , Terrassa , i Sabadell , no funcionen . La línea 5 esta saturada , i els autobusos no circulen . La gent esta preocupada per saber com arribaran a casa seva , alguns decideixen ,quedar-se a dormir a Barcelona .

Arribo a casa .El Putget , esta tot blanc, per el parc els nens , aprofiten a jugar amb la neu. Hi ha molts pins tombats , amb tota l’arrel a fora , branques trencades de mimosa, garrofer, desmais i molts xiprers per terra .

Al dimarts Barcelona es desperta amb un sol esplèndid , la neu es va fonen , els carrers tornen a la normalitat , nomes els col·legits, de la part alta estan tancats ,per evitar mals majors.

Han passat 3 dies i encara que a Barcelona tot a estat una anècdota , per la resta de Catalunya , sobretot la província de Girona , continua el mal son . Sense llum , sense calefacció, amb molt de fred , i en algunes zones rurals , sense aigua .

Lloret , una de les ciutats mes turístiques paralitzada completament : les botigues tancades , dons les persianes obren elèctricament , els hotels , plens de gent grand del Inserso , sense cap condicionament. Tothom te por de tenir problemes intestinals , ja que tot el menja dels congeladors esta fet malbé

El dijous hem truca un amic de Rupia , un poblet de l ´Empordanet, . que viu en un mas , hem diu que no te ni aigua ni llum , i que no sap ja que fer amb les criatures . Estan a menys 6 graus , i a dintre de casa a 9, diu : Fa un fred que pela , no vingueu per res del mon , els camins estan tallats per la neu , i per els arbres que han caigut “ .

Llegeixo al diari que ha mort una senyora de 41 anys , per mala combustió de un generador , i hi ha varies persones ingressades

Les vaques s’han de munyir manualment , Això, es un caos ,

Tothom es passa la pilota, i ningú, han te la culpa. El Govern diu que es culpa de Fecsa , perquè per falta de manteniment han caigut tantes torres elèctriques .Fecsa diu que es culpa dels ecologistes , que no deixen posar la Mat , línea d’alta tensió , que vindria de França .

Els camions , no han pogut circular duran varius dies , parats a la Jonquera , sense que ningú , els ofereixi , menja calent , cosa que diuen no passa la resta d’Europa, quant hi ha una emergència com aquesta .

Ja se que ha estat una cosa excepcional , però, hauríem de estar mes preparats .

I com diu l’escriptor Tom Sharpe , que actualment viu a Llafranc , i va viure la Segona Guerra Mundial , i ha passat aquets dies tan mala experiència.

“ Es incomprensible que un país pròsper com Catalunya , accepti aquesta situació. “