CAN CULLERETES - RESTAURANTS DE BARCELONA

CAN CULLERETES – RESTAURANTS

25-gener 2013.Aquest diumenge vàrem anar a dinar a CAN CULLERETES , feia molts anys que no hi anàvem , el meu home recorda anar-hi sovint amb el seu avi ,i ho vam encertar .

Aquest restaurant va se creat el 1786 per en Quimet Pujol , després va passar a Tito Regàs, i mes tard va passar a Francesc Agut , en aquesta etapa si reunien : artistes, ,escriptors, periodistes i pintors. Podíem trobar al violinista Costa, el mestre Tolrà , el compositor Monpou, el torero Mario Cabre , el periodista Sempronio, i els pintors Puigdengolas , Abello, etc.

Mes tard es fan càrrec del restaurant les filles Montse i Alicia , i actualment el porta la nova generació de la família .

Una bona cuina catalana , incorporant petites variacions de gran gurmet.

Podem menjar a la carta i també menú de 31 i 25 €. Nosaltres en vam decantar  per el menú de 31€.: Canalons i amanida amb pernil de ànec i parmesà , de segon bacallà a la llauna amb mongetes al forn ¡ BONISSIM ! I de postres pastis i gelat , cafè , aigua i vi Viñasol. Total 62€ . Valoració : 6,30 sobre 10 .

El ambient es càlid i el servei bo i rapit .

Us el recomano , també podreu passejar per la part del barri gòtic .

Can Culleretes – carrer Quintana,5  BARCELONA  tlf. 93 317 3022 

                                                             Montse Boada   

ARE FA 50 ANYS - RIUADES DEL 62

ARE FA 50 ANYS

El 22 de Setembre de 1962, any de les riuades a Terrassa , va néixer la meva germana petita . Jo ja tenia 11 anys ,i a tots ens va semblà un gran regal .

La mamà , volia un nen : ros amb ulls blaus com ella ; però la Nuria i jo vàrem fer novenes ( llavors anàvem a les monges ) , perquè fos una nena , dons el papà havia promès que si era nen es diria Jacint , com Verdaguer i a nosaltres no ens agradava gents aquell nom , que trobàvem de un ‘altre èpoque.

A la fi , sense complicacions , va néixer una nena preciosa  , morena amb uns ulls grossos i foscos com la nit . Com que faltaven 2 dies per la Mercè , van decidir posar-li axis. Jo vaig ser la padrina i el Oriol Lairisa , el padrí .Va ser la meva primera responsabilitat.

Han passat els anys i us diré que la Mercè , sempre ha sigut una noia intel·ligent, estudiosa ,perfeccionista i exigent amb ella i amb tots els que l´envolten .

Però, la Mercè es molt mes . Amb les seves virtuts naturals es capaç de fer que la gent arribi a 100 anys ! . Es un ANGEL , sempre pendent d´ajudar als altres sense demanar res a canvi .

Per això, per tot el que has fet , i espero que faràs...

Et vull donar les GRACIES , en nom meu i de tota la família , que ja saps que  T´ESTIMA .

 

                                                        Montse