CARMEN AMAYA I
BEGUR
Carmen Amaya
neix a Barcelona al barri del Somorrostro el 2 de Novembre de 1913 i mort a
Begur el 19 de Novembre de 1963.
La
seva família : Els Amaya tenien gran nom i prestigi en el flamenc . Carmen ja de petita acompanya al seu
pare , ballant i cantant . Ja destaca fent una revolució dins de l´art de
aquest tipus de ball. Ella també canta , però destaca tant com a bailaora que
el cant queda aparcat . Ballava en locals com el restaurant : Les 7 Portes. Li
diuen la CAPITANA . Amb 10 anys arriba a Madrid per ballar en el PALACIO DE LA
MUSICA , amb personatges ja reconeguts com Concha Piquer o Miguel Molina .
Actua en la pel·lícula “ LA HIJA DE JUAN SIMON “ o “ MARIA DE LA O “ .
Al
comença la Guerra Civil , es troba a Valladolid i es trasllada de Lisboa a
Buenos Aires i actua amb Ramon Montoya al Teatre Maravillas . La seva fama
comença a ser mundial : Uruguai , Brasil , Argentina, Xilè , Cuba, Veneçuela,
Colòmbia, Mèxic , França e Anglaterra .
El
1941 viatge a Nova York i actua al Carnegie Hall , amb un gran èxit . Se
allotja en el Waldof Astoria , això ens diu la quantitat de diners que
guanyava en les seves actuacions . El
president Franklin Roosevelt la convida a actuar a la Casa Blanca i com a
agraïment li regala una jaqueta amb incrustacions de brillants . A Hollywood interpreta : El Amor Brujo .
El
1948 torna a Espanya i actua al Teatre Tívoli de Barcelona , també al Palau de
la Musica . Actua en la seva ultima pel·lícula “ LOS TARANTOS “
El
1951 es casa amb Aguero a la Església de Santa Monica a Barcelona , un gran
guitarrista ,que sempre estarà al seu costat .
En
la seva estància a EE UU , li ensenyant un catàleg amb una casa de Begur i
s´enamora d´ella . Carmen Amaya es molt amiga dels amos del Hotel Llevant de Llofrant
. Els últims anys de la seva vida es molt feliç en el MAS PINC , una preciosa
casa del segle XVII , amb una torre annexa de defensa, que compra a Begur.
Baixa al poble sempre que pot i es relaciona amb els seus veïns , com per
exemple la mestressa de la botiga de moda Helga i Sol . Degut a que la malaltia
de ronyo que pateix cada vegada li merma
mes vitalitat i que la seva casa encara que gran , sempre esta plena de convidats
, lloga a la Paca una dona del poble de Begur , que estarà sempre al seu costat
fins que mori . El seu marit encara que l´estima molt es una mica faldiller i freqüenta
una botiga de Begur de Antiguitats regentada per la Srta. Cantarell, Carmen
esta molt gelosa . Però Aguero es
mantindrà al costat de la seva dona , cuidant-la i mimant-la , fins la seva
mort . Dos anys mes tard es va casar amb la Srta. Cantarell
El
Dr. Puigvert i el Dr. Garcia son es que
la portant en la seva malaltia.
Ella
des de el seu Mas , veu el Castell de Begur , però de nit esta fosc , i diu que
no pararà fins que el vegi il·luminat. I
fa un festival a Begur el 24 d´agost del 1963, ja molt delicada ,amb una gran
afluència de públic .Fent realitat el somni de il·luminar el castell .
El
18 de Novembre l´Ajuntament de Begur li
concedeix el títol de Filla Adoptiva , i mes tard li dedica una escultura amb
la seva imatge .
El 19 de Novembre mort . En el seu enterrament
venen un gran numero de gitanos relacionats amb el mon del flamenc i també
moltes autoritats ,i com no, al llarg del camí que va des de la finca ,fins el
cementiri els carrers estaran plens de gent del poble , que per curiositat o
realment perquè estimaven a la Carmen Amaya li fan costat fins al final de la
seva vida .El seu cos va ser portat des
de el Mas Pinc a peu fins a l’Església i al cementiri de Begur a on va ser
enterrada . Anys mes tard el vidu el va traslladar a Santander a on ell havia
nascut
Ara
fa 15 dies , aprofitant la celebració del 50 aniversari de la seva mort ,vam
poder fer una ruta per tots el llocs de Begur a on la Carmen Amaya va viure els
últims anys de la seva vida . Molt interesant i molt emotiu . La guia ens va
explicar que després de guanyar tants i
tants diners , el mas a on va morir
encara es devia . Axis es la vida de molta gent de l´art i del deport ,al seu voltant hi
viu molta gent , però una vegada el artista o esportista falta , tot desapareix.
Montse Boada
24-setembre2013. Festa Major de Barcelona . Decidim donar un tom per la ciutat
i acabar dinant a la Barceloneta .El meu
fill petit ens l´havia recomanat . Es un restaurant nou : BARRACA . Passeig
Marítim de la Barceloneta , 1 Tlf. 93
224 12 53 . 
En
Xavier Pellicer , ma dreta de Santi Santamaria a Can Faves i Rafa de Valicourt
,xef a La Torre del Remei , han unit forces per donar tot el que saben en
aquest restaurant . Esta en un lloc privilegiat amb vistes al mar .El servei es
rapit i molt bo ; i els arrossos son fantàstics .
