CARMEN AMAYA  I  BEGUR

Carmen Amaya neix a Barcelona al barri del Somorrostro el 2 de Novembre de 1913 i mort a Begur el 19 de Novembre de 1963.

La seva família : Els Amaya tenien gran nom i prestigi en el  flamenc . Carmen ja de petita acompanya al seu pare , ballant i cantant . Ja destaca fent una revolució dins de l´art de aquest tipus de ball. Ella també canta , però destaca tant com a bailaora que el cant queda aparcat . Ballava en locals com el restaurant : Les 7 Portes. Li diuen la CAPITANA . Amb 10 anys arriba a Madrid per ballar en el PALACIO DE LA MUSICA , amb personatges ja reconeguts com Concha Piquer o Miguel Molina . Actua en la pel·lícula “ LA HIJA DE JUAN SIMON “ o “ MARIA DE LA O “ .

Al comença la Guerra Civil , es troba a Valladolid i es trasllada de Lisboa a Buenos Aires i actua amb Ramon Montoya al Teatre Maravillas . La seva fama comença a ser mundial : Uruguai , Brasil , Argentina, Xilè , Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic , França e  Anglaterra .

El 1941 viatge a Nova York i actua al Carnegie Hall , amb un gran èxit . Se allotja en el Waldof Astoria , això ens diu la quantitat de diners que guanyava  en les seves actuacions . El president Franklin Roosevelt la convida a actuar a la Casa Blanca i com a agraïment li regala una jaqueta amb incrustacions de brillants . A  Hollywood interpreta : El Amor Brujo .

El 1948 torna a Espanya i actua al Teatre Tívoli de Barcelona , també al Palau de la Musica . Actua en la seva ultima pel·lícula “ LOS TARANTOS “

El 1951 es casa amb Aguero a la Església de Santa Monica a Barcelona , un gran guitarrista ,que sempre estarà al seu costat .

En la seva estància a EE UU , li ensenyant un catàleg amb una casa de Begur i s´enamora d´ella . Carmen Amaya es molt amiga dels amos del Hotel Llevant de Llofrant . Els últims anys de la seva vida es molt feliç en el MAS PINC , una preciosa casa del segle XVII , amb una torre annexa de defensa, que compra a Begur. Baixa al poble sempre que pot i es relaciona amb els seus veïns , com per exemple la mestressa de la botiga de moda Helga i Sol . Degut a que la malaltia de ronyo  que pateix cada vegada li merma mes vitalitat i que la seva casa encara que gran , sempre esta plena de convidats , lloga a la Paca una dona del poble de Begur , que estarà sempre al seu costat fins que mori . El seu marit encara que l´estima molt es una mica faldiller i freqüenta una botiga de Begur de Antiguitats regentada per la Srta. Cantarell, Carmen esta molt  gelosa . Però Aguero es mantindrà al costat de la seva dona , cuidant-la i mimant-la , fins la seva mort . Dos anys mes tard es va casar amb la Srta. Cantarell

El Dr. Puigvert i el Dr. Garcia   son es que la portant en la seva malaltia.

Ella des de el seu Mas , veu el Castell de Begur , però de nit esta fosc , i diu que no pararà fins  que el vegi il·luminat. I fa un festival a Begur el 24 d´agost del 1963, ja molt delicada ,amb una gran afluència de públic .Fent realitat el somni de il·luminar el castell .

El 18  de Novembre l´Ajuntament de Begur li concedeix el títol de Filla Adoptiva , i mes tard li dedica una escultura amb la seva imatge .

 El 19 de Novembre mort . En el seu enterrament venen un gran numero de gitanos relacionats amb el mon del flamenc i també moltes autoritats ,i com no, al llarg del camí que va des de la finca ,fins el cementiri els carrers estaran plens de gent del poble , que per curiositat o realment perquè estimaven a la Carmen Amaya li fan costat fins al final de la seva vida  .El seu cos va ser portat des de el Mas Pinc a peu fins a l’Església i al cementiri de Begur a on va ser enterrada . Anys mes tard el vidu el va traslladar a Santander a on ell havia nascut 

Ara fa 15 dies , aprofitant la celebració del 50 aniversari de la seva mort ,vam poder fer una ruta per tots el llocs de Begur a on la Carmen Amaya va viure els últims anys de la seva vida . Molt interesant i molt emotiu . La guia ens va explicar que després de guanyar  tants i tants diners  , el mas a on va morir encara es devia . Axis es la vida de molta  gent de l´art i del deport ,al seu voltant hi viu molta gent , però una vegada el artista o esportista  falta , tot desapareix.

                                                                                      Montse Boada