UN ANGEL
Ahir varem anar a l’enterrament de la germana de una amiga de pintura .
Desprès de una curta malaltia plena de dolors per part de ella i de tots els familiars , a la fi va descansar .
No tenia fills , però els nebots han estat sempre al costat dels tiets , i els han estimat com si uns segons pares tinguessin .
La cerimònia de encomiat va ser al tanatori de San Gervasi , molt de disseny , amb un aire Zen .
A la sala de la capella , molts amics i familiars que volien donar el últim adéu a una noia estimada per tots .
Uns musics van tocar unes magnifiques melodies , molt adequades per la ocasió i llavors va sortir el capella .
Va comença la cerimònia , tot correcta , fins que va arribà desprès de la lectura , a voler dir unes paraules .
Normalment , jo a casi tots els enterraments , he sentit que es parla del difunt amb mes o menys encert .
Però en aquest cas , a mi personalment , no hem va agradar gens .
El capella de una manera burocràtica i com per obligació , explica el que havia fet aquell dia , , que desprès de llegir el diari havia vist noticies bones i altres de dolentes , que mes tard li havien entregat els noms dels difunts . Desprès es va dedicar a parlar de la lectura , que aquest cas era de Jesús crucificat . En fi un rollo ! .
Quant ja casi s’acabava la cerimònia , el viudo va pujar a dir unes paraules .
! Quina tendresa ¡.
Parlava que ell s’havia casat amb UN ANGEL , que sempre s’havien estimat , i que el cor de
Que havia cuidat com ningú de ell .
I que al seu costat havia passat els millors anys de la seva vida .
Crec que ella , l’estava escolta’n , amb aquella anima tan grand que havia tingut i se sentiria molt orgullosa de les paraules d’aquell marit , que com pocs , sabia reconeixa el que ella durant tota la seva vida havia fet .
- Tothom va plorar , perquè aquelles paraules , sortien de dintre del cor .
Desprès va pujar una de les nebodes , filla de la meva amiga , . Com va poder , amb els ulls plens de llàgrimes , va llegir un vers , que el seu oncle havia escrit pocs dies abans de morir la seva esposa , quant ja induïda per els sedants , va tancar els ulls per no tornar-los a obrir .
Un vers preciós , ple d’aquell sentiment que nomes els grands amants poden sentir .
I segur que desde el cel , els cuidarà i els guiarà .
Jo no la coneixia personalment ; però a traves de la seva germana Manoli , vaig saber que era una persona : dolça , carinyosa i extremadament generosa .
Montse Boada
1 comentario:
Moltes gràcies Montse per recordar la nostra Tia Pili en el teu blog, i sobretot moltes gràcies per estar al costat de la meva mare en aquests moments tant difícils, a ella li feu tant de bé!sou totes moníssimes.
Em sap greu que no coneixessis a la meva tia, perquè segur t´hagués encantat, ella era, com tu bé dius una segona mare per nosaltres, i una àvia pels nostres fills, i els que la disfrutavem i l´estimàvem la trobarem moooolt a faltar! perque era una persona realment molt especial, però estic completament segura que allà on ella està, cuida de nosaltres i agraeix totes aquelles persones, que, com tu, ens feu costat en aquests dies tant dolorosos, mentrestant, nosaltres aprendrem a disfrutar dels nostres records amb ella. Gràcies Montse!un petó fort.
Publicar un comentario