lunes, 15 de febrero de 2010

COCAINA


12-2-10.
Divendres a la nit, surto de la consulta.Dema sera disabte i podre descansar.
En arrivar a casa ,obro la porta del jardi , per entrar amb el cotxe i aparcar. Venen a rebrem la Xana i la Lluna , les meves gosses. La Lluna es un masti dels Pirineus de 60 Kgs., molt bona ,pero ultimament li ha sortit l´instin dominant.
Quant la porta casi es apunt de tancar-se , pasa per l´altre cera una goseta galgo , surt la Lluna esperitada , i se li tira a sobre , li clava els ullals. Sento els crits de la goseta i de la seva mastressa.
Torno a obrir la porta i la Lluna entra amb el cap baix , saben que a fet una cosa dolenta.
Portan a la goseta al veterinari i encare que els gastos corren a carrec meu, tinc una angoixa terrible i casi no puc dormir en tota la nit.
Poder aquest incident ha sigut la gota que omple el vas. Dons avans ja havia rebolcat a algun altre gos, pero les consecuencies eren mes lleus..
Disidim , posar-li un ensinistrador per educar-la .
Busco a internet , per si trovo el noi que fa anys va educar a un altre mastin que varem tenir , la Blanca , que tot i que era molt mes fiera , es portava millor despres de les seves classes .
Busco i busco , pero no hi ha senyal de vida d´aquell noi .
Despres recordo haver agafat una propaganda en el centre veterinari Ars.
Els hi troco, quedem.
Puntual com un rellotge , truca a la porta, hem fa molt bona impresio . Es un senyor gran, amb 30 anys d´experiencia .
Inspecciona a la Luna i diu que te posibilitats per arriva a bon fi. Diu que sera una tasca facil . Hem ve a dir que la Luna amb pren el pel.
I que no tinc autoritat amb ella , pero que tot s´arreglara.
Despres de una estona , li parlo del ensinistrador de la Blanca . Com que els dos son del nort d´Europa ,penso que el pot coneixar .
- Si ! , hem diu , aquest noi va ser monitor meu , molt bo per cert. Vaig saber que un dia va caure fulminat amb una embolia cerebral , produida per el consum de la COCAINA. I que are esta recuperan-se de la seva adiccio a Alemanya a casa del seu pare.
Hem vaig quedar gelada , mai m´ho hagues imaginat .
Jo el tenia per un noi molt responsable , molt segur de si mateix ,que feia la feina que li agradava . Alegre , amb una familia . Una novia guapa , que se l´estimava.
I com per culpa de la droga pots engegaro tot a rodar.
Quina pena , ¡ Quanta juventud es deivar portar per les modes , per les amistats , o per voler provar noves experiencies. ! .
Sense saber que quant començas , es un cami sense retorn.
Que al principi pot ser fantastic , pero que despres et destroçara la teva vida.
Montse Boada

No hay comentarios: