CONVERSACIONES CON MAMA-MARIA GALIANA I JUAN ECHANOVE
Tracta
de una avia de 82 anys i el seu fill de 50 anys. Ell sempre ha tingut una bona
posició : dona, 2 fills , una casa esplèndida , 2 cotxes i una sogre per cuidar
.
En
canvi la seva mare viu sola , però feliç amb la seva vellesa i amb molta
dignitat.
Però
, un dia al fill tot li canvia quant la seva empresa decideix , acomiadar-lo
per raons de reajustà el personal.
Llavors
ell , alliçonat per la sogre i la dona , decideix que la mare deixi el seu pis
i visqui amb ells , li deixaran l’habitació de la minyona .Que trist !.Però ella que es mes llesta que
una centella , fa que no ho entén i passa del seu fill. A mes li explica que
ara te un amic argenti de 50 anys , amb qui comparteix molt bones experiències.
Ja
no us explico mes , perquè si podeu la aneu a veure. Però en el fons el amor entre pares i fills sempre guanyen.
MARIA
GALIANA te 79 anys i esta estupenda, abans de triomfar com a artista va ser
professora. Poder per això te tanta facilitat per trasmetre al públic les seves
emocions.Ha participat en series de televisió i moltes pel·lícules com: Solas,
Tapas o la Caja.
Juan
Echenove te 53 anys , va ser premi Goya, per la millor interpretació . També a
participat a moltes pel·lícules com: Alatriste, La Flor de mi secreto ,
Manolete o Bajarse al Moro. També amb
amb series com Cuentame como paso.
Aquesta
obra de teatre es una historia molt divertida , però a la vegada molt dura . Es
la trista realitat de molts avis , que viuen sense casi visites de la seva
família, i nomes els veuen quant han de demanar-los un favor.
Jo
per la meva professió veig molts casos aixins,
avis en mans de la cuidadora. Però també tinc gent gran amb grans
inquietuds , fent voluntariat , anant a classes de cuina, de pintura o de
escriptura. I fins i tot ni han que al
jubilar-se han començat a anar a la Universitat.
Jo
penso, com diu la meva mare , que un ha de preparar-se per quant ens fem grans,
cultivant les amistats i les aficions .
Axins
ho fem el grup de les AMIGAS DE PINTURA, estimant el que fem i donant gracies
cada dia de haver-nos conegut.
Montse Boada
No hay comentarios:
Publicar un comentario