SAN MEDIR

3-3-10.

Dijous mati, decideixo anar a primera hora , a comprar material per la consulta . El majorista esta mes enllà del Passeig de San Joan , a la anada vaig com un coet ; però a la tornada , tot es diferent.

La Diagonal esta col·lapsada . Cada semàfor nomes passa un cotxe , i per cada travessia hem calen tres semàfors . Sort en tinc de la radio que hem va distreien .

Quant porto 1 hora dalt del cotxe , passo per el Passeig de Gracia , Diagonal , hi ha molta Guàrdia Urbana , i sento per la radio que es San Medir .

Han tallat Major de Gracia , perquè hi passi la Cavalcada.

Fa un dia molt plujós , casi no hi ha gent per veure passar els cavalls . El terra del carrer Balmes es ple de caramels trepitjats per els cotxes , que hi passant damunt .

El meu pare m’explica la historia del Miracle de San Medir : San Sèver , era perseguit per uns soldats que el volien matar . Va fugir cap a les afores de Barcelona , al arribar, a dalt de la muntanya , va trobar , un pagès , que es deia Medir , i li va demanar ajuda, . Al cap de una estona van arribar els sicaris que perseguien a San Sever , i li van dir “ Bon home , heu vist passar a un fugitiu ? “ , i ell els hi va contestar . “ Si , el vaig veure passar , quant plantava aquestes faves , i ja veieu , que son altes i ermoses. “ . Eixís va ser com San Sever , va fer creixa les faves amb un miracle.

Dons be , al passar tanta estona dalt del cotxe , vaig recorda com de petita celebràvem la festa de San Medir .

La meva mare , tenia una tia , la tia Maria , que vivia amb la seva filla , el seu gendre i els seus dos nets , en un principal del començament de Major de Gracia . Era un pis preciós, garant , amb uns sostres molt alts . El gendre era un bon pinto , i estava especialitzat amb pintar frescos d’esglésies La seva dona era guapíssima , rosa , amb uns ulls blaus , una nina . I ell la feia posar de model per pintar la Mare de Deu .

L’Antoni, que eixís es deia , era un home amb un gran sentit del humor . Tot Gracia el coneixia . Era soci dels Nariguts , , una associació amb gent de un nas especial i amb moltes ganes de passar-ho be .

El dia de San Medir , com us deia , desprès del Collegi anàvem a casa de la tia Maria, sortíem al balco . L’Antoni pujava a dalt de una escala que havia posat i tocava una gran campana , cada vegada que passava una cavalleria , amb l’objecte de que ens tiressin molts caramels .

Al cap dels anys , jo seguint la tradició , el dia de San Medir , al sortir del cole anàvem, xino xano , amb altres nens dels Escolapis fins a Gracia, per veure la cavalcada .

Es molt emocionant , veure els cavalls , lluents , engalanats , sempre he pensat que es un dels animals mes bonic e intel·ligent. Fèiem apostes qui agafaria mes caramels.

En fi , que si mai heu viscut aquesta festa us la recomano , passareu una estona divertida , i sereu feliços veien els infants anar darrera dels caramels , i poder algun ganapi. .

Montse Boada

F