20-2-09
Molts dies a les nostres consultes venen gent corrent , com tu o com jo.I aixo es el que m´ha passat avui.
Ha vingut la cosina de la meva amiga Carme.
Una noia de uns 40 anys , que viu a Girona , pero treballa a Barcelona. Te dos nens , i hem deia que no tenia temps per ella. Dons te els peus amb un problema de sobrecarga metatarsal i necesita urgenment tractament ortopedic.
Pero per dedicar-se als altres , hem deia habia aparcat la seva salut.
I vaig pensar ,en aquest moment , quant jo tenia els meus tres fills . Que del primer al segons es porten 12 mesos i el tercer dos anys.
La veritat , que hem passava el mateix , que li pasa en aquesta noia.
Els dies es feien curts, nomes treballar, portar els nens al cole, dinar,tornar a treballar ,nomes dedicada al marit i als fills.
Els caps de setmana marxavem a fora i continuava corrent.
Ella hem deis que quant es mira al mirall pensa " quants dies fa que no hem miro " . I aixo mateix pensava jo.
Tot hi aixo , si are tornes a neixer , tornaria a fer el mateix.
Dons com li vaig dir un dia al meu fill Oriol . " El tenir -los es el millor que m´ha pasat a la vida.
Montse Boada
No hay comentarios:
Publicar un comentario