EL CANIGO Maig 09

Toca el despertador, son les 6 del mati, de un disabte. Quina mandra que hem fa llevar-me; pero he quedat amb la Rosa Mª i l´Ernest que hem pasaran a buscar a les 7.

Una vegada prenc el meu cafe amb llet, tot canvia .

Crec que passarem un molt bon cap de setmana.

Despres de recullir-me a mi , pasem a buscar a la Montse, despres a l´Asuncion i al Pere i mes tard a la Inma i al Xavier.

Son les meves companyes de Podologia i els seus marits.

Al cap de dues hores ja pasem la frontera cap a França, i encaminem la furgoneta ( que hem llogat) cap al Canigo.

Deixem el cotxe al principi del cami i fent la pujada a peu, quin be de deu de naturalesa , quins ocellets que refilen , tot es precios.

El monestir es de l´any 1000, romanic , i esta en ferfectes condicions despres de la seva restauracio.

Actualment i viuen unes monges de la Comunitat de les Benaurances , que es dedican a la plegaria i a rebre als viatges com nosaltres. Ens porta la visita guiada una monja austriaca, pero que parla perfecte el frances. Visitem l´interior i ella ens parla del gran poeta catala Mossen Cinto Verdaguer, que escribi el poema EL CANIGO. La pell s´hem posa de gallina i faig fotos per ensenyar-les al meu pare ( un gran verdagueria).

Per la tarda anem a Vil.lafranca de Conflent , visitem el Castell, tot esta com acabat d´estrenar .Al recorre la galeria subterranea , surt un rat penat; els meus amics diuen que esta en nomina , per espentar la clientela.

Despres anem a sopar a prop de Vernet - les Bains, a on tenim l´hotel per dormir.

Un restaurant de disseny , EL TALLER, el sopar molt bo , amb una presentecio fantastica i a molt bon preu.

Jo dormo amb la Montse, doncs el meu home esta de viatge.

L´hotel es molt acollidor , amb un jardi magnific, que be que si deu estar pasant unes vacances¡.

L´endema marxem cap a Colliore; pero avans farem una paradeta a Orgues d´Ille sur Tet.

Es un paisatge fora de lo corrent , li diuen la Capadocia amb petit. Quan la natura es fa artista.

Caminem per els camins , tot molt perfecte com els francesos ens tenen acostumats.

Al mitgdia arrivem a Colliure .Es un port precios , amb castell , muralles i unes casetes de pescadors de molts colors.

Penso que haig de pintar un cuadro de aquests raco de la costa francesa.

Hi ha mercat i comprem ( per no perdre la costum ) formatge de cabra, pate i uns draps de cuina .

Dimem a la bora de la platja, amb un marc excepcional .

Despres caminada per el poble , ple de musics, que animen l´ambient .

I per berenar , no podia faltar una crep , amb molta mermelada de taronge.

Aquesta part del surt de França , esta plena de senyeres catalanes , i casi totom si no el parla ,enten el catala,

A les 10 de la nit arrivo a Barcelona

Tot anat fantastic.

Quins dies mes bons hem passat,

Quins grants amics que tinc.

Qui te un amic te un tresor.

Montse Boada

FUNDACIO PUGVERT

27-4-09.
El dijous 17 , el meu pare es va passar tota la nit sense poder respirar,el vem portar al Sagrat Cor,despres de varies proves al van tornar a casa.
Al dia següent veien que empijorave vem desidir portar-lo a Sant Pau, dons ja tenia programada la visita externa.
Jo soc enfermera del Hospital Clinic i sempre haviem tingut amb els de Sant Pau ,una certa compatencia.
Recordo,fa anys, el meu fill grand, va tenir amb 16 anys , un accident molt greu de moto,i al portar a Sant Pau, al arrivar a Urgencies vaig veure unes escenes dantesques : gent cridan ,altres ploran, drogadictes etc. Amb una ambulancia al vaig trasladar al Hospital de Barcelona, i alla al van operar.
Pero aquesta vegada amb el pare tot va ser diferent.
Al entrar a Urgencies , poca gent a la sala d´espera.
Al entrar a la sala , una enfermera de les de molts anys d´experiencia i amb un somriure ,li va mirar les constants, analisis etc.
Despres la Dra. Caralt, tambe amable i riallera,`pero molt profesional, ens va cridar apart i ens diu ,que el pare esta molt malament i que la unica solucio es la dialisis.
Quant la doctora li planteja al pare, ell diu NO, NO i NO, pero queda ingresat.
Al dia següent entra a l´habitacio el Dr. Diaz i amb bones paraules li diu: Sr. Boada, voste es un home inteligent, ( el pare diu , no hem conexia de res, pero amb va dir inteligent) , i per lotant li parlare molt clar, si es fa dialisis tot anira be, sino CAIXA O FAIXA. I a la fi el pare va dir SI.
Are esta molt millor, fara tres dies a la setmana quatre hores de dialisis, pero sempre hi han coses pitjors.
Volem agrair a tot el personal de la FUNDACIO PUIGVERT, auxiliars , enfermeres i tot el quadre de metges per la seva profesionalitat, pero sobretot la seva amabilitat, sempre amb una bona paraule i amb un gran sonriure.
Ah! , i diu el meu pareque fins hi tot el menjar era bo, i aixo que era sense sal.
Jo crec,per experiencia propia , que en un ambient agradable, el malalt sempre es recupera molt millor.
Montse Boada

Al meu amic ERNEST

3-4-09

De fet l´Ernest es el marit de la meva amiga Rosa Mª. Amb la Rosa ens coneixem desde que juntes vem estudiar Podologia al Hospital Clinic. Vem fer un grup de 5 amigues molt maco ,hem tingut fills ,hem pasat problemes , pero l´amistad entre nosaltres despres de tants anys es tan forta i profunda , que despres dels sopars ,dinars,congresos i petites vacances junt tambe amb els marits , ells tambe s´han incorporat en aquesta amistad.

Ells son els consortes i aixi no hi ha cap problema!.

Doncs be l´ERNEST avial fara un any va esta molt malalt, despres de una estada de tres mesos al Clinic i varies intervencions; el diumenge ens vem reunir tots per celebrar-ho.

L´Ernest es aviador.

Hara torna a estar fantastic, jo diria que millor que avans. I al preguntar-li per la mala experiencia pasada , ell hem va contesta.

" Mira he pasat moments pitjos , sobretot volan. Una vegada al anar amb avio , de repent hem vaig adonar que havia entrat en una corrent d´aire i que m´engollia . Recordava el meu instructor que sempre ens deia ( para morir , mejor morir como un conde ) I aixins ho vaig fer .

L´avio no responia i hem vaig deixar portar per aquella força que m´arrossegava i casi al ultim moment vaig gira fort cap amunt.

Per sort l´avio va respondre, si no ja no estaria aqui".

La veritat es que jo crec amb el desti i segurament no era la seva hora aquell dia ni fa un any.

I per sort que per molt temps puguem disfrutar de la seva companyia.

Qui te un amic , te un tresor.

Montse Boada

CAMINAN PER BARCELONA -Barceloneta

27-3-09
La setmana pasada aprofitan que feia molt bo, i que començava la primavera, vem anar a caminar fins a la Barceloneta i d´alla a la Villa Olimpica.
La veritat es que Barcelona desde el 92, aprofitan les Olimpiades, es va obrir al mar.
Es molt gratifican passejar per la bora de la platja.
Es poden veure tota clase de gent, de races i de nacionalitats.
Families amb nens, avis de comarques que ha aprofitat el cap de setmana , per baixar a Barcelona, parelles de joves agafats de la ma miran el anar i venir de les ones. Alguns musics tocan diferents estils de musica .
Mes endavant un artista moldejan la sorra i fen escultures fantastiques .
I finalment despres de tanta passejada , be en mareixem un bon arros a Cala Nuri , contemplan aquest Mediterrani que tan ens estimem.
Montse Boada

CORLEONE

17-3-09

L´altre dia , parlan de les vacances d´estiu amb un pacient el Sr. ROIG, m ´explicava una anecdota curiosa que li va pasar en un viatge a SICILIA,

- Vem arriva a CORLEONE, a l´hora de dinar , la guia que portavem recomanava un restaurant al centre del poble.

Ens va sembla que estava tancat, truquem a la porta , i surt un home i ens diu que no estava tancat , pero que estava tot reservat .

Devant de la insistencia del sr. Roig , diuen que son de Barcelona i que han vingut expresament per dinar en aquell restaurant .

L´encarregat diu que tot depen de la persona que ha fet la reserva .

Al cap de poc surt i diu que SI .

Entren i troven dos taules llarguissimes , plenes de comensals , tots homes .

I al cap de taule un senyor presidin amb el sombrero posat.

Es posen a dinar en una taula al fons per no molestar.

Al arriva a les postres , el sr. ROIG , s´aixeca i va a la taula llargue per donar les gracies .

Automaticament, al veure que s´apropa , totom es posa amb actitut de defensa , per veure que volia aquell senyor de Barcelona, i defendra al patriarca.

" No , no pasa res " , diu el sr. Roig.

" Nomes volia donar les gracies per haver-nos deixat dinar en un restaurant tan exquisit , i amb una companyia tan agradable".

Sembla una pel.licula del PADRINO, pero es veritat.

Montse Boada