ALZHEIMER

ALZHEIMER

L´altre dia vaig anar a veure al cine Alexandra , la pel·lícula BICICLETA , CULLERA , POMA . del director Carles Bosch .

Li havien donat un Gaudi , un premi Forque i tambe un Goya , i vaig pensar que valdria la pena .

La veritat es que va agradar moltíssim , i us la recomano . Es un reportatge d’aquesta malaltia , molt ben descrita , i com a protagonista en PASQUAL MARAGALL .

La tardor del 2007 , en el Maragall , se li va diagnosticar l´Alzheimer . Per a ell i la seva família va ser un cop molt fort . Amb l ´esperit optimista i a vegades utòpic , en Pasqual , comença una guerra contra la malaltia.

Junt amb la família i col·laboradors excepcionals , funda la FUNDACIO ALZHEIMER PASQUAL MARAGALL..Al cap de dos anys comença la construcció del centre d’investigació dirigit per el Dr. Jordi Cami , i amb col·laboració amb els millors especialistes de tot el mon , perquè algun dia molts dels 26 milions de malalts de tot el mon es puguin curar ,

La Fundacio es sense ànim de lucre i gracies a les donacions , que com qualsevol de nosaltres puguem fer .

L’origen de la malaltia es desconegut . De moment no hi ha medicació eficaç ,

Les 10 senyals de l´ALZHEIMER son .

-Canvis de memòria en la vida quotidiana.

-Dificultat de resoldre problemes .

-Dificultat per fer feines habituals en la casa .

-Desorientació en el temps i llocs .

-Dificultat per comprendre imatges .

-Problemes en el us de paraules ,parlades o escrites .

-Col·locació d’objectes fora del seu lloc habitual .

-Falta de judici .

-Pèrdua de iniciativa en el treball ,i activitats socials.

-Canvis de humor o personalitat.

En Maragall, a la pel·lícula , a vegades et fa riure i altres et fa plorar .

Ell es queixa de que sempre va acompanyat , que li han tret el cotxe i que se sent sobreprotegit .Però es que aquets malalts , a vegades no troben el camí de tornada que tantes vegades abans havien fet .

La seva dona , juga un paper molt important , però a la vegada molt dur , sempre al seu costat ,però, com ella diu a vegades sent que el Pasqual no l’estima , cosa que comporta la mateixa malaltia .

Els seus tres fills son importantíssims , donant-li , amor i carícies. Que ell agraeix.

La MUSICA , per en Maragall es vital per la seva vida quotidiana , i segons diu la doctora serà, lo últim que oblidarà.

Jo personalment vaig viure a casa , la malaltia , amb la meva besàvia, i mes a la vora , la meva avia .

L’avia Asunción , era la meva padrina , sempre varem estar molt unides , a l’estiu a Capellades , dormíem a la mateixa habitació, .

Li agradava parlar de política , ensenyar-me la història dels carrers de la Barcelona antiga . Em va ensenyar a estimar les flors , la cuina , ella era una grand cuinera, i l’afició per viatjar .

Però de repent tot va canviar , jo ja tenia els tres fills , que eren el la seva il·lusió , se sentia orgullosa, de ser besàvia.

I un dia ja no ens va conèixer , No sabia qui era jo. A mi hem deia de vostè, i hem felicitava per tenir uns nens tan macos . A mi no hem cabia al cap . Com podia ser?.

Cada setmana la anava a veure , hem quedava a dinar amb ella , I l´avia sempre es queixava , que la seva filla la matava de gana . Sense recordar que ella ja havia ja havia dinat .

Cada setmana quant sortia de casa de l´avia ,esclatava amb un plor amarg i profund . Hem feia tanta pena !.

Deu se la va emportar als dos anys de començar la malaltia , i va ser millor eixís.

Tan de bo , que gracies a fundacions com la de Pasqual Maragall, trobin una solució per el ALZHEIMER , i dintre de uns anys ,tot aixo formi part de la historia .

Montse Boada