San Jordi , segons Joan Amades , des de el 1094 , es nomenat patró de Catalunya , per Pere I , desprès de guanyar la batalla de Alcoraz al Rei àrab Almozaben .
La tradició de regalar roses , no arriba fins el 1840 , a la fira dels enamorats , i la de regalar llibres no neix fins mes endavant coincidint la mort aquest dia de Cervantes , Shakespeare i Josep Pla , comença el dia del Llibre .
La llegenda de San Jordi , ens diu que hi havia un drago que amenaçava tot el regne , i cada any se li oferia una jove per menjar-se-la , fins que un dia un cavaller anomenat JORDI ,va lluita amb el drago i clavant-li una llança el va matar , la sang del drago es va convertir amb roses vermelles .
Els meus primers dies de San Jordi , que recordo son els de la meva adolescència . Cada 23 d’abril totes les amigues del cole , esperàvem amb impaciència , qui ens regalaria una rosa . Confesso que ni van haver molts sense ni una sola rosa .Somiàvem amb el príncep blau que ens havien promès .
Quant vaig conèixer al qui ara es el meu marit , no faltar ni la rosa ni el llibre , i eixís fins el dia de avui .
Quant els meus fills eren petits , jo els hi donava diners perquè compressin una rosa cada un , i jo els hi regalava un conte . Perquè aprenguessin les tradicions catalanes , i perquè quant tinguessin parella poguessin viure aquesta diada tan fantàstica .
Doncs be , aquest San Jordi , vaig sortir a les 10 , amb sabata plana ,amb la llista de llibres i horaris dels escriptors que hem podien firmar el llibre corresponent . Es una costum que tinc de regalar el llibre amb la signatura de l’autor .
A les 11 vaig comença a la llibreria Maite , amb
Desprès a les 11,30 , li toca a l’ALBERT ESPINOSA , “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo “ , tot un personatge : director i actor de cinema , escriptor i guionista . A la cua hi havien un munt de jovenetes totes fans a morir de l´Albert , fins hi tot es van fer fotos amb ell , per penjar-les al Face book . Quant en va tocar a mi , li vaig dir que era per el meu fill Bernat , i hem pregunta “ i tu com te dius ? “ , hem vaig quedar una mica parada , però li vaig contesta “ Montse “ , Al donar-li les gracies amb la ma , hem va fer un parell de petons , no m’estranya , que tingui tantes fans ..
A les 12 , firmava
A les 12,30 hem tocava el llibre del XAVIER SALA MARTI “ diàlegs sobre Sala Marti .“ , estava esgotat amb català , i a part tenia 3/ 4 de hora de cua , no m’ho podia permetre ., doncs a la 1 havia d’estar a
Vaig ser la primera , el senyor EMILI TEIXIDOR , a la 1 en punt . el llibre “ els convidats “ , ,tot un senyor , pausat , respectuós ,,era un llibre per el meu fill Oriol , crec que li agradarà, doncs el Teixidor escriu molt be i me l’han recomanat molt .
També , vaig comprar “ Se sabrà tot “ del XAVIER BOSCH per el meu home , i un de una parella àrabs per la meva jove .
Per la tarda vaig anar a treballar . Totes les meves pacients van marxar de la consulta amb una ROSA , moltes era la primera i la única que reverien . Nomes veure la cara de emoció , ja valia la pena el que havia pagat per elles .
També van tenir-ne les meves companyes i la secretaria .
Quant vaig plegar , encara que era tard , vaig anar a casa dels meus pares per porta-li la rosa a la mare , i el llibre al pare i a la meva germana ; el de
Al arribar a casa aquest dia sempre tot pot ser una sorpresa , hi haurà una ,dos o tres roses ? . Doncs aquest any quatre , Que bonic , casi hem salten , les llàgrimes . Vaig repartir els llibres . Tots van agradar molt , espero que també quant els llegeixin ¡ .
Crec que aquesta diada es una de les mes boniques a Catalunya , : Les cases engalanades amb senyeres, els carrers pels de parades de roses i de llibres ,
Un dia molt romàntic, un peto aquest dia del teu enamorat , es molt mes dolç que cap altre dia , al menys per a mi .
Les parelles mes ensucrades que mai , com si aquest dia fos únic al calendari .
Els turistes que queden parats al veure la nostre festa , i la comparteixen .
En fi un dia rodo ; però mes rodo va ser quant el meu fill desprès de donar-me la rosa hem, va llegir la dedicatòria que l´Albert Espinosa li havia posat , “ Per en Bernat , la teva mare Montse , es genial , Petons “ .
Segurament es la dedicatòria que sempre posa , ; però en aquest moment realment hem sentir GENIAL , a tothom ens agrada que ens diguin una paraula bonica .
¡ I costa tant poc fer feliços als altres ! .
